Zhu Xi
intel·lectual xinès de la dinastia Song (1130–1200) / From Wikipedia, the free encyclopedia
Zhu Xi (xinès: 朱熹; pinyin: Zhū Xī; Wade-Giles: Chu Hsi) (Fujian, 1130 - Fujian, 1200) fou un erudit xinès del temps de la dinastia Song que va arribar a ser un dels més importants neoconfucianistes. Va reconstruir l'"Acadèmia de la Cova del Cérvol Blanc" (白鹿洞书院, Báilùdòng Shūyuàn), una de les quatre més importants de l'antiga Xina. Zhu Xi també va tenir influència sobre la literatura i el pensament del Japó, on els seus seguidors van ser anomenats Escola Shushigaku (朱子学, Zhūzixué, "l'escola del mestre Zhu"), i a Corea, on la seva filosofia és coneguda com a Jujahak (주자학). Durant la dinastia Song els seus ensenyaments van ser considerats com a heterodoxos.[1]
Nom pòstum | 文 i 文公 |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 18 octubre 1130 Youxi County (dinastia Song) |
Mort | 23 abril 1200 (69 anys) República Popular de la Xina (Xina) |
Sepultura | Zhu Xi's tomb (en) |
Dades personals | |
Religió | Confucianisme |
Activitat | |
Camp de treball | Filosofia |
Ocupació | poeta, historiador, filòsof, escriptor, compositor |
Obra | |
Obres destacables | |
Família | |
Cònjuge | Liu Shi (en) |
Fills | Zhu Shu (en) , Zhu Ye (en) , Zhu Zai (en) |
Pares | Zhu Song (en) i Zhu Shi (en) |
Juntament amb altres erudits codificà el que ara és conegut com el Cànon confucià de textos clàssics: els Quatre Llibres (四书, Sìshū) i els Cinc Clàssics (五经, Wǔjīng). També va escriure extensos informes sobre tots aquests textos que, tot i no ser reconeguts pels seus contemporanis, van ser després considerats com a exemplars. Va articular el que més tard es convertiria en la interpretació ortodoxa neoconfucianista d'algunes creences del taoisme i el budisme.