Zircó
From Wikipedia, the free encyclopedia
El zircó és un mineral que pertany a la classe dels silicats (nesosilicats). La seva fórmula química és ZrSiO₄. Gairebé sempre conté entre un 1% i un 4% d'hafni. L'estructura de cristal·lització del zircó és tetragonal. El color natural del zircó varia entre groc-daurat, vermell, marró, verd o incolor. Els exemplars incolors que presenten qualitat de gemma són un substitut popular del diamant. Es considera el mineral més antic de la Terra.
No s'ha de confondre amb diòxid de zirconi. |
Zircó | |
---|---|
Cristall de zircó provinent de Harchu, vall d'Astor, Districte d'Astor, Pakistan | |
Fórmula química | ZrSiO₄ |
Epònim | or |
Localitat tipus | Arendal |
Classificació | |
Categoria | silicats > nesosilicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AD.30 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AD.30 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/A.09 |
Dana | 51.5.2.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | tetragonal; 4/m 2/m 2/m |
Grup espacial | grup espacial 141 |
Color | marró, vermell, groc, verd, negre, incolor |
Duresa | 7,5 |
Lluïssor | adamantina |
Color de la ratlla | blanca |
Densitat | 4,6 a 4,7 |
Índex de refracció | nω=1.967 - 2.015 nε=1.920 - 1.960 |
Birefringència | δ=0.047 - 0.055 |
Fluorescència | sí |
Impureses comunes | Hf, Th, U, REE, O, H, H₂O, Fe, Al, P |
Mineral radioactiu | |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Zrn |
Referències | [1] |
El zircó acostuma a contenir traces d'urani, tori i plom i, al sobreviure molt bé al procés geològic, conté un ric registre de processos geològics i pot servir per datar amb gran precisió. El descobriment de zircons a l'illa Maurici van servir per confirmar el descobriment del continent Maurícia, una part de la desintegració del supercontinent Gondwana que va tenir lloc fa 200 milions d'anys i que va donar lloc a la formació d'Àfrica, l'Índia, Austràlia, Sud-amèrica i l'Antàrtida.[2]
Als territoris de parla catalana s'ha trobat zircó al Cap de Creus, a la localitat de Cadaqués (Alt Empordà, Girona), a Balaguer (Noguera, Lleida), a Arsèguel (Alt Urgell, Lleida), a Vimbodí (Conca de Barberà, Tarragona), a Sant Jaume d'Enveja (Montsià, Tarragona), a la pedrera Los Arenales (Torás, Castelló), i als següents indrets de la Catalunya Nord: al massís de l'Agly, a Argelers de la Marenda, a Cotlliure, a Cornellà de la Ribera, a El Barcarès, a Prats de Molló-la Presta, a Sant Feliu d'Avall i a Santa Maria la Mar.[3]