Corrent verticaj in di temporaj
From Wikipedia, the free encyclopedia
La corrent ascendenta a l’è ona corrent d’aria che la va su, despèss denter ind ona nivula; a gh’è anca la corrent discendenta che, inveci, la va giò.
Quell articol chì l'è domà on sbòzz. Se violter sii bon de mettegh dent on quejcòss de puu, preocupeves minga e provégh. |
Vos principala: Temporal.
Vos principala: Convezion.
Sitt confinàa con aria calda o frèccia hinn reponsabil de mòti d’aria verticaj. Ona massa d’aria calda a l’è usualment manc densa de quèlla che gh’è ind la zòna che ghe stà intorna, e iscì l’andarà su finnchè la raggiungerà aria pussée calda o manc densa de lee . El contrari el succederà per ona massa d’aria frèccia, e l’è conossùu ‘me subsidenza. Quèl moto chì, de grand volùmm de aria, soratùtt in zòn de aria calda e ùmeda, el pò creà grand nivol e l’è la principal resón de la formazion di temporaj. I corrent poden anca ingeneràss de zòn de pression alta o bassa. Ona zona de pression bassa la tira l’aria de la zòna che ghe stà intorna, che la va vèrs el sò center e donca la se mètt a’nda su e la crea ona corrent ascendenta. Ona zòna de alta pression la tirarà aria de l’area che ghe stà intorna vèrs el sò center e donca l’aria l’andarà giò ind ona corrent discendenta. [1]