Dinastia Tang
From Wikipedia, the free encyclopedia
La dinastia Tang (唐朝, pinyin: tángcháo) (618-907) succediguèt a la dinastia Sui e precediguèt lo periòde de las Cinc dinastias e los Dètz reialmes en China. La decadéncia dels darrièrs ans de la dinastia portèt a un fraccionament del poder politic. Aviá la siá capitala a Chang'an (actuala Xi'an), alavetz la vila mai poblada del mond. Los istorians considèran la Dinastia Tang coma una pontannada d'esplendor de la civilizacion chinesa. Lo sieu territòri, aquerit mejançant las conquistas militaras dels sieus primièrs governants, foguèt pus espandit que lo de la dinastia An. Estimulat pel contacte amb Índia e l'Orient Mejan a travèrs la Rota de la Seda, l'empèri visquèt un apogèu de la creativitat dins de domenis nombroses. Lo bodisme, qu'aviá sorgit en Índia a l'epòca de Confuci, s'anèt desvolopant pendent lo periòde Tang e foguèt adoptat per la familha imperiala, en venent una part essenciala de la cultura tradicionala chinesa. Lo desvolopament de l'imprimeriá de blòcs estendèt la difusion de las òbras escrichas a de publics pus amples.
Lo periòde Tang foguèt l'edat d'aur de l'art e la literatura chinés. Lo sistèma de govèrn per de foncionaris s'anèt perfeccionant; èra format d'una granda classa de letrats confucians seleccionats a travèrs dels examens de l'administracion. Aquel procediment competitiu foguèt inicialament concebut per captar los melhors talents pel govèrn, mas servissiá a l'encòp a crear un còs d'oficièrs (civils) professionals sens basas de poder autonòmas territorialas ni foncionalas. Aiçò servissiá a la familha imperiala per se desliurar de la dependéncia de familhas aristocraticas poderosas e de caps militars. E foguèt aital, aqueles oficièrs erudits ganhèron un cèrt estatut dins las siás comunitats localas, aital coma de ligams familials e de valors partejadas que los religavan a la cort imperiala. Dempuèi los tempses de la dinastia Tang fins als darrièrs jorns de l'empèri Qing en 1911, los oficièrs erudits foncionèron sovent coma intermediaris entre la populacion rurala e lo govèrn. Cap al mitan del sègle VIII, lo poder Tang aviá decaigut. La derròta militar en 751 devant los arabis a la batalha del Tales marquèt la fin de l'autoritat Tang en Asia Centrala. L'inestabilitat economica intèrna e la rebellion d'AnLushan consecutiva soslinhèron lo començament del declin militar per l'empèri Tang. Lo malgovèrn, las intrigas de la cort, l'esplecha economica e las rebellions popularas afebliguèron l'empèri, en permetent al cap militar Zhu Wen d'arrancar lo tròn per fondar la siá pròpria dinastia. D'aquela manièra, comencèt un nòu periòde de fragmentacion dins l'istòria de China: lo periòde de las Cinc dinastias e los Dètz reialmes.