Thomas Carlyle
From Wikipedia, the free encyclopedia
Thomas Carlyle (4 de decembre de 1795, 5 de febrier de 1881) èra un filosòf, satirista, ensagista, tranductor, istorian, matematician e professor escocés.[1] Considerat coma un dels mai important comentator social de son epòca, faguèt de leissons dins sa vida que d'unas lausan l'epòca victoriana. Una d'aquestas conferéncias rebaton son òbra celèbra On Heroes, Hero-Worship, and The Heroic in History ont explica que lo ròtle clau de l'istòria demora dins las accions del "Grand Òme", establissent que "l'istòria del mond ten sonque a la biografia del grand òme".[2]
Coma istorian, son libre de 1837 The French Revolution: A History foguèt inspirat de l'òbra de Charles Dickens A Tale of Two Cities (1859) e demora popular fins ara. Lo Sartor Resartus de Carlyle (1836) es roman filosofic destacat.
Coma grand polemista, Carlyle formulèt lo tèrme de "La sciéncia lugubra" epitèt per l'economia.[3] Tanben escriguèt los articles de l'Edinburgh Encyclopædia,[4] e son Occasional Discourse on the Negro Question (1849) demoran controversiats.[5] Un temps Crestian, Carlyle perdèt sa fe alara qu'èra a University of Edinburgh, adoptant mai tard una forma de deïsme.[6]
En matematica, es conegut pel cercle de Carlyle,[7] un metòde utilizat per las equacions del segon gra e pel desvolopament de la construccion amb règle e compàs pels poligòns regulars.