Chirona

Chirona (en catalán, oficialment y en grafía etimolochica Girona; en castellano Gerona) ye una ciudat y municipio de Catalunya, capital d'a provincia de Chirona y d'a comarca d'o Chironés.

Chirona Girona Gerona
Municipio de Catalunya
Anvista panoramica de Chirona.
Entidat  • Estau  • Comunidat  • Provincia  • Comarca	Municipio  Espanya  Catalunya Chirona Chironés
Superficie	39,1 km²
Población  • Total	107 032 hab. (2016)
Altaria  • Meyana	75 m.
Distancia  • 85 km  • 373 km	enta Barcelona enta Zaragoza
Alcalde	Lluc Salellas i Vilar
Codigo postal	17000–17007
Chentilicio	Chironés/a[1] u cherundense[1]
Patrons	Sant Narciso
Ríos	Ter, Galligants, Güell, Onyar
Coordenadas
Chirona Chirona en Catalunya
Web oficial

A suya población ye de 96.722 habitants (2011) en una superficie de 39,1 km², con una densidat de población de 2.473,71 hab/km².

Ye una ciudat con un important patrimonio molimental, destacando-ne o suyo call (a chudería de Chirona), a seu de Santa María y o suyo casco viello en cheneral.

Cheografía

A localidat de Chirona se troba situada a 75 metros d'altaria sobre lo livel d'a mar, en una plana a on i confluyen o río Ter y os suyos afluyents, Galligants, Güell y Onyar, a una distancia de 85 km d'a ciudat de Barcelona, a capital de Catalunya, y de 373 d'a ciudat aragonesa de Zaragoza.

Mugas

O termin municipal de Chirona muga a lo norte con Sant Julià de Ramis y Sarrià de Ter; a l'este con Celrà, Juià y Bordils; a o sud-este con Cuart; a o sud-ueste con Fornells de la Selva y Vilablareix; y a l'ueste con Salt y Sant Gregori.

	Sant Julià de Ramis y Sarrià de Ter
Salt y Sant Gregori		Celrà, Juià y Bordils
Fornells de la Selva y Vilablareix		Cuart

Historia

En 785 as elites gubernants d'a ciudat pactan l'entrega d'a ciudat a Carlos Magno.^[2] En 793 una expedición de tropas cordobesas mandada por Abd al-Malik al-Muzaffar fracasa en a conquiesta de Chirona pero espulla la redolada d'a Septimania.^[3]

O 10 d'agosto de 1391, a población cristiana de Chirona engarcholó a los chodigos d'a suya chudería en una torre d'a ciudat, ta forzar-los a albandonar a suya relichión y convertir-se'n a lo cristianismo.

Demografía

Evolución demografica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1.048 1.073 1.409 4.858 8.842 15.759 16.226 16.738 17.041

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 18.386 19.393 24.683 33.018 32.773 38.385 50.338 87.648 70.876

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 69.570 72.333 70.576 71.858 73.637 77.475 83.531 89.890 94.484 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 96.188 96.236 96.722 - - - - - - 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 - - - 101.648 102.666 104.320 - - - 2027 2028 2029 2030 2031 2032 2033 2034 - - - - - - - - - -

1497-1553: fuegos; 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito

Administración

Reparto de concellers

Eleccions municipals
Partiu	1979	1983	1987	1991	1995	1999	2003	2007[4]	2011[4]	2015	2019	2023
Partit dels Socialistes de Catalunya				13		14	11	10	7	4	6	8
Convergència i Unió				9		6	5	6	10	-	-	-
Partit Popular de Catalunya				2		2	3	2	3	1	0	1
Candidatura d'Unitat Popular				-		-	-	0	3	4	6	8
Iniciativa per Catalunya				0		1	2	3	2
Esquerra Republicana de Catalunya				1		2	4	4	0	4	4	3
Junts per Catalunya	-	-	-	-	-	-	-	-	-	10	9	6
Vox	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	0	1
En Comú Podem-Iniciativa per Catalunya	-	-	-	-	-	-	-	-	-	0	0	0
Ciudadanos - Partido de la Ciudadanía	-	-	-	-	-	-	-	-	-	4	2	0
Total				25		25	25	25	25	27	27	27

Alcaldes

Lista d'alcaldes

Lechislatura	Nombre	Partiu politico
1979–1983	Joaquim Nadal i Farreras	Partit dels Socialistes de Catalunya
1983–1987	Joaquim Nadal i Farreras	Partit dels Socialistes de Catalunya
1987–1991	Joaquim Nadal i Farreras	Partit dels Socialistes de Catalunya
1991–1995	Joaquim Nadal i Farreras	Partit dels Socialistes de Catalunya
1995–1999	Joaquim Nadal i Farreras	Partit dels Socialistes de Catalunya
1999–2002	Joaquim Nadal i Farreras	Partit dels Socialistes de Catalunya
2002–2003	Anna Pagans i Gruartmoner	Partit dels Socialistes de Catalunya
2003–2007	Anna Pagans i Gruartmoner	Partit dels Socialistes de Catalunya
2007–2011	Anna Pagans i Gruartmoner	Partit dels Socialistes de Catalunya
2011–2015	Carles Puigdemont i Casamajó	Convergència i Unió
2015–2019	Carles Puigdemont i Casamajó (dica 2016) Albert Ballesta (2016) Marta Madrenas	Convergència i Unió
2019–2023	Marta Madrenas	Junts per Catalunya
2023–2027	Lluc Salellas[5]	Candidatura d'Unidat Popular

Molimentos

Relichiosos

• Seu de Santa María de Chirona, una seu bispal en estilos romanico, gotico y barroco.
• Ilesia de Sant Félix de Chirona, una ilesia en estilos romanico y gotico.
• Ilesia de Sant Nicolau de Chirona, una ilesia en estilo romanico.
• Monesterio de Sant Per de Galligants, un monesterio en estilo romanico.

Civils

• Banyos arabes de Chirona, un edificio en estilo romanico.
• Casas de l'Onyar.
• Casco viello de Chirona.
• Chudería de Chirona, una d'as prencipals chuderías de l'antiga Corona d'Aragón.

Localidaz achirmanatas

• Albi (Occitania).
• Bluefields (Nicaragua).
• Farsia (Sahara Occidental).
• Nashville (Estaus Unius).
• Nueva Gerona (Cuba).
• Reggio Emilia (Italia).

Vinclos externos

• Se veigan as imáchens de Commons sobre Chirona.
• Pachina web oficial municipal de Chirona.
• Información de Chirona en a pachina web d'a Cheneralidat de Catalunya.
• Pachina web d'a Universidat de Chirona.

Museus

• Cultura - Museu municipal de Chirona.
• Museu d'Arte.
• Museu Capitular.
• Museu d'o Cine.

Medios de comunicación

• Diari de Girona.
• El Punt.
• Revista de Girona.
• El dimoni de Santa Eugènia de Ter.
• Televisión de Chirona.
• GironaInfo.cat.

Turismo

• Pachina web municipal de Turismo de Chirona.