From Wikipedia, the free encyclopedia
L'acentu circunflexu ye unu de los cinco diacríticos utilizaos na llingua francesa. Utilizar nes vocales a, y, i, o y o.
Acentu circunflexu en francés | ||||
---|---|---|---|---|
| ||||
Tien trés funciones principales:
En ciertos casos, l'acentu circunflexu nun tien una función llingüística específica.
El circunflexu apaeció per primer vegada en francés (inclusive na tipografía occidental) nel sieglu XVI. Ye'l griegu antiguu, tal como se tipografió nesa dómina (y entá agora pa lo esencial), el que-y suministró esti diacríticu, constituyíu a cencielles de la xunta d'un acentu grave y un acentu agudu (pa la historia del acentu circunflexu griegu, ver Diacríticos del Alfabetu Griegu). Paez que l'anatomista y gramático Jacques Dubois, conocíu como Sylvius, foi'l primeru n'importar el circunflexu nel francés, anque escribiera en llatín.
Dellos gramáticos d'esti sieglu intentaron de da-y al circunflexu un rol dientro de la ortografía de la so llingua, rol que non necesariamente caltuvo. Fixo falta n'efeutu esperar hasta'l sieglu XVIII por que'l so usu fora normado y tornárase cercanu al que se-y da anguaño
Sylvius fixo del circunflexu un indicador de diptongos gráficos (o falsos diptongos fausses diphtongues, yá que nel francés de la so dómina los diptongos pronunciaos yá nun yeren consideraos). Sylvius señala los sos motivaciones personales na so obra Iacobii Sylvii Ambiani In Linguam Gallicam Isagoge una, cum eiusdem Grammatica Latinogallica ex Hebraeis Graecis et Latinus authoribus ("Una introducción a la llingua gala [francesa] al igual qu'a la so gramática a partir d'autores hebreos, griegos y llatinos", editada por Robert Estienne en 1531). Ésti, ye un estudiu gramatical de la llingua francesa escrita en latin nel cual l'autor sofítase principalmente na comparanza ente les llingües antigües y el francés, pa esplicar les particularidaes del so propiu idioma (nesta dómina, namái concebíase la idea de describir una llingua moderna en rellación a los modelos griegos y llatinos). Puede lleese, al entamu de la obra (Plantía:10y páxina ensin numberación), la llista de ses convenios tipográficos. L'autor presente de manera curtia'l circunflexu, el mesmu que va ser descritu en detalle más palantre:
Sylvius ye consciente que se trata nesti casu, d'una notación puramente gráfica, yá que reconoz namái diptongos, esos dígrafos tan solo lleven el nom (lo que sigue solamente concierne aî; páxina 8):
L'acentu circunflexu opónse, pol mesmu grupu de lletres, a la diéresis (asitiada tamién ente los dos vocales). El problema anicia en que, y como lo señala Sylvius, solo atópense pocos casos pa los cualos les lletres de dichos grupos tienen de ser pronunciaes xebradamente: traî (« je trais») ~ traï (« je trahis»), lo que ye normal. El francés d'esta dómina nun caltién diptongos reales, los casos señalaes son más bien coalescencias, como pa trahis, que nun s'estrema del restu como nel inglés try /traj/. Sylvius fai sicasí, gran usu de les diéresis na notación de soníos griegos y llatinos. Esta notación qu'opón los diptongos gráficos a los "diptongos" orales resulta sicasí, artificial nel idioma francés. L'acentu circunflexu nun se xustifica, la diéresis ye llargamente abonda pa ciertes formes ambigues (he ende pos un exemplu).
Étienne Dolet, nel so Maniere de bien traduire d'une langue en aultre: d'aduantage de la punctuation de la langue Francoyse, plus des accents d'ycelle (1540), utiliza'l circunflexu (escritu esta vegada ente dos lletres) pa marcar trés metaplasmes:
Dolet fai entós del circunflexu, la marca de los fonemes suprimíos: en francés, esta ye una de les principales funciones d'esti diacríticu anguaño. Sicasí, en dellos exemplos daos por Dolet, poco s'utiliza tal artificiu, salvu âge: en vraiment, l'antigua y n'hiatu a cencielles nun s'escribe, nos femeninos plurales como pensées, nun s'apurrió nengún cambéu, verosímilmente pa caltener les marques flexivas, bien útiles na llectura. El so testimoniu ufierta un interés doble: per una parte pa la historia de la tipografía, considérase importante pa la fonética evolutiva del francés y dexa saber que ye na so dómina que la y caduca (y otres vocales) n'hiatu empezaron a suprimise.
Podemos dexar a Dolet concluyir por sigo mesmu: Ce ſont les preceptions [préceptes], que'l to garderas quant aux accents de la langue Francoyse. -yſquels auſsi obſerueront tous diligents Imprimeurs: car telles choſye enrichiſſent fort l'impreſsion, & demõſtrent [démontrent], que ne faiſons rien par ignorance.
La presencia d'un circunflexu sobre a, y y o denota na mayoría de casos un cambéu na pronunciación:
Esa ye n'ocasiones la única razón que xustifica la presencia d'un acentu asina dientro d'una pallabra, el mesmu que sume nuna derivación si la pronunciación camuda: infâme [ɛ̃fɑm] (per infamie [ɛ̃fami]), grâce [gʁɑs] (pero gracieux [gʁasjø]), fantôme [fɑ̃tom] (pero fantomatique [fɑ̃tɔmatik]). Aun así, ciertes irregularidaes son notables: bêtise pronúnciase [betiz] con una /y/ zarrada, a pesar de la presencia de ê, la pallabra siendo direutamente formada sobre bête [bɛt], ensin respetu de l'alternanza. Escucharíase *bétise.
En pallabres tomaes del griegu, nótase esporádicamente la presencia d'un oméga (ω) dientro de la pallabra cuando la o pronúnciase [o] (anque oméga fuera pronunciada [ɔ], esto ye, /o/ enllargada abierta, en griegu): diplôme (de δίπλωμα), cône (κῶνος). La regla escarez de coherencia yá que podemos atopar pallabres d'orixe griegu ensin el circunflexu, como axiome (ἀξίωμα), que se pronuncia [aksjom]. Pol restu, si la pallabra heredada del griegu nun caltuvo una [o], l'acentu nun ye utilizáu: comédie [kɔmedi] (de κωμῳδία).
Amás del cambéu de timbre, la vocal ye dacuando enllargada (siquier pa ciertu llocutores). En numberosos acentus, les oposiciones de timbre ente los alófonos de los fonemes /a/, /y/ y /o/ nun se respeten sistemáticamente y funcionen namái en variante combinatoria. Esi ye'l casu, xeneralmente, nel sur de Francia, onde'l llocutores nun oponen [ɛ] y [y] / [ɔ] y [o] en sílaba abierta, verdaderamente nun empleguen el alófono [o]. va pronunciase entós dôme [dɔm] en llugar de [dom], por dar un exemplu. Per otra parte, tolos llocutores del francés tán lloñe d'utilizar [ɑ]. Numberosos son aquellos que van dicir entós [am] en cuenta de [ɑm] na pallabra âme.
Ente que, de normal, ye l'acentu grave el que sirve como signu discriminativo en francés (là-la~ où-ou~ çà-ça~à, a etc.), el circunflexu, por razones históriques, tomó un rol asemeyáu. Ello ye que los casos d'homografíes evitaes son cuasi esplicaes poles razones mentaes enantes: sería falsu dicir qu'en ciertes pallabres ye un signu discriminativo que se sumaría como se fixo col acentu grave. Esto dexa sicasí quitar les ambigüedaes, lo que, nes pallabres con o siguíu de eu, dexó-y ser calteníu dacuando. Demostróse que los acentos circunflexos siguíos d'antiguos diptongos eü monoptongaron en ëu [y] depués escritos o fueron esaniciaos salvu cuando se comprobó que yeren útiles en casu d'homografía, como pa el so- y non *sû- proveniente de seü/sëu. Les pareyes siguientes tienen d'anotase:
« Je rêvais d'une femme qui fût belle» (verbu en suxuntivu imperfectu)
« Je rêvais d'une femme qui fut belle» (verbu en pasáu simple; esti exemplu deber a Jacques Cellard);
Conscientes de les grandes dificultaes que representa l'empléu del acentu circunflexu y del númberu d'incoherencies nel so usu, los espertos representantes de les instancies francófonas competentes cargaes de poner simplificaciones de la ortografía oficial del francés propunxeron en 1990 una serie de reformes ortográfiques que se publicar nel Journal officiel de la République française.[5] El circunflexu convertir n'opcional sobre i y o salvu nos casos onde acarreta una ambigüedá (il croît ─ verbu croitre ─ caltién el so circunflexu pa estremase de il croit ─ verbu croire).
Estos encamientos son pocu aplicaes en Francia ente que fueron ratificaes en Bélxica y Canadá polos Conseils de la langue française según pol Conseil international de la langue française (pa la francofonía). Dende'l 2008, los programes oficiales d'educación nacional francesa pa la primer enseñanza referir a la ortografía revisada de 1990 como ortografía de referencia.[6]
Les llistes que de siguío enlistan les pallabres que tienen acentu circunflexu que figuren na última edición de dellos diccionarios d'usu frecuente como: Larousse, Robert, Hachette o Littré. Dellos diccionarios enlistan los dobles grafismos pertenecientes al encamientu de 1990 introducida parcialmente nel so usu. Asina'l Littré almite la pallabra "boite", pero non el Larousse. Otra manera, el Littré nun almite'l grafismu "connaitre", ente qu'esta vien del mesmu encamientu de 1990.
abâtardir | bâfrer | bleuâtre | châtelain | enchâsser | gâte-sauce | lâcher | opiniâtrement | plâtras | remâcher |
abâtardissement | bâillement | brunâtre | châtier | entrebâillement | gâteux/gâteuse | lâcheté | opiniâtreté | plâtre | renâcler |
acariâtre | bâiller | câblage | châtiment | entrebâiller | gâtisme | lâcheur/euse | pâle | plâtrer | replâtrage |
âcre | bâilleur/se | câble | châtrer | êta | grâce | mâche | pâleur | plâtres | replâtrer |
âcreté | bâillon | câbleau | crâne | fâché/ée | grisâtre | mâchefer | pâlichon/onne | plâtreux/treuse | rosâtre |
âge | bâillonnement | câbler | crânement | fâcher | hâbler | mâcher | pâlir | plâtrier | rougeâtre |
âgé/ée | bâillonner | câblerie | crâner | fâcher (se) | hâblerie | mâchicoulis | pâlot/otte | rabâchage | roussâtre |
albâtre | bât | câbleur/euse | crâneur/euse | fâcherie | hâbleur/euse | mâchoire | pâmer (se) | rabâcher | saumâtre |
âme | bâtard | câblier | crânien/enne | fâcheusement | hâle | mâchonnement | pâmoison | rabâcheur/euse | tâche |
âne | bâtard/de | câblo-opérateur | débâcher | fâcheux/euse | hâlé/ée | mâchonner | pâque | râble | tâcher |
ânesse | bâtarde | câblot | débâcle | flâner | hâler | mâchouiller | pâquerette | râblé/e | tâcheron |
ânier | bâtardise | câlin/ne | dégât | flânerie | hâte | mâle | Pâques | râle | tâter |
ânier/ère | bâté/ée | câliner | démâter | flâneur/flâneuse | hâter | mânes | pâte | râler | tâte-vin |
ânonnement | bâter | câlinerie | déplâtrage | folâtre | hâtif | marâtre | pâté | râleur/euse | tâtonnement |
ânonner | bâti | câpre | déplâtrer | folâtrer | hâtivement | mât | pâtée | râpe | tâtonner |
appât | bâtiment | câprier | désenchâsser | gâchage | hâve | mâtin | pâteux/euse | râpé/ée | tâtons (à) |
appâter | bâtir | carton-pâte | deux-mâts | gâche | idolâtre | mâtin/mâtine | pâtir | râper | théâtral/e |
âpre | bâtisse | châle | disgrâce | gâcher | idolâtrer | mâtiné(e) | pâtisserie | râpeux/euse | théâtralement |
âprement | bâtisseur/euse | châlit | dos-d'âne | gâchette | idolâtrie | mâture | pâtissier | râteau | théâtraliser |
âpreté | bâton | châsse | douceâtre | gâcheur/gâcheuse | infâme | Moyen Âge | pâtissière | râteler | théâtre |
âtre | bâtonnet | châssis | embâcle | gâchis | jaunâtre | moyenâgeux/euse | pâtisson | râtelier | trois-mâts |
bâbord | bâtonnier | châtaigne | empâté/ée | gâté/ée | lâchage | mulâtre/tresse | pâtre | rebâtir | verdâtre |
bâche | bellâtre | châtaigneraie | empâtement | gâteau | lâche | multitâche | pâturage | relâche | violâtre |
bâcher | blâmable | châtaignier | empâter | gâte-bois | lâche | noirâtre | pâture | relâché/ée | |
bâclage | blâme | châtain | emplâtre | gâter | lâchement | olivâtre | pâturer | relâchement | |
bâcler | blâmer | château | enchâssement | gâterie | lâcher | opiniâtre | plâtrage | relâcher | |
abêtir | bêler | conquête | désentêtée | enchevêtrure | fêtard/e | guêtre | peut-être | protêt | serre-tête |
abêtissant | benêt | contre-enquête | désentêtement | enquête | fête | hêtre | pimbêche | quête | sous-vêtement |
abêtissante | benêt/e | crêpage | désentêter | enquêter | Fête-Dieu | honnête | poêle | quêter | suprême |
abêtissement | bêta | crêpe | déshonnête | enquêteur/euse/trice | fêter | honnêtement | poêle | quêteur/euse | suprêmement |
acquêt | bêta/asse | crêpe | déshonnêtement | entêtant/e | forêt | honnêteté | poêlée | rêche | survêtement |
alêne | bête | crêper | déshonnêteté | en-tête | forêt-galerie | intérêt | poêler | reconquête | tempête |
ancêtre | bêtement | crêperie | désintérêt | entêté/e | forêt-noire | malhonnête | poêlon | rêne | tempêter |
apprêt | bêtifiant/e | crêpier | dévêtir | entêtement | frêle | malhonnêtement | pont-l'évêque | repêchage | têt |
apprêtage | bêtifier | crêpière | dzêta | entêter | frênaie | malhonnêteté | porte-fenêtre | repêcher | têtard |
apprêter | bêtise | crête | écrêtement | entremêler | frêne | marin-pêcheur | prêche | requête | tête |
appui-tête | bêtisier | démêlage | écrêter | étêtage | garde-pêche | martin-pêcheur | prêcher | rêvasser | tête-à-queue |
archevêché | bien-être | démêlant/te | embêtant/te | étêtement | gênant/e | mêlée | prêcheur/cheuse | rêvasserie | tête-à-tête |
archevêque | blême | démêlé | embêtement | étêter | gêne | mêler | prêchi-prêcha | rêve | tête-bêche |
arête | blêmir | démêlement | embêter | être | gêner | même | prêle | rêvé/ée | tête-de-nègre |
arêtier | blêmissant/te | démêler | embêter (s') | être | genêt | mi-carême | prêt | revêche | têtière |
arrêt | blêmissement | démêloir | emmêlement | eurêka | gêneur/se | mieux-être | prêt/prête | rêver | têtu/e |
arrêté | carême | dépêche | emmêler | évêque | grêle | pêche | prêt-à-porter | revêtement | trêve |
arrêter | casse-tête | dépêcher | empêché/ée | extrême | grêle | pêché | prêté/ée | revêtir | tue-tête (à) |
baptême | champêtre | dépêcher (se) | empêchement | extrêmement | grêlé/ée | pêcher | prête-nom | rêveur | vêlage |
bêchage | chênaie | dépêtrer | empêcher | extrême-onction | grêler | pêcher | prêter | rêveusement | vêlement |
bêche | chêne | dépêtrer (se) | empêcheur/euse | extrême-oriental/ale | grêlon | pêcherie | prêteur/euse | saisie-arrêt | vêler |
bêcher | chêne-liège | désempêcher | empêtrer | fêlé/ée | guêpe | pêcheur/euse | prêtre | salpêtre | vêpres |
bêcheur/euse | chevêche | désempêtrer | enchevêtrement | fêler | guêpier | pêle-mêle | prêtresse | sang-mêlé | vêtement |
bêlement | chrême | désentêté | enchevêtrer | fenêtre | guêpière | pêne | prêtrise | sans-gêne | vêtir |
abîme | boîton | déchaîné/ée | dînette | entraîner | gîte | maître-assistant | minichaîne | reconnaître | traînailler |
abîmé | chaîne | déchaînement | dîneur/euse | entraîneur/euse | gîter | maître-autel | naître | remboîter | traînant/te |
abîmée | chaînette | déchaîner | disparaître | entraîneuse | huître | maître-chien | noroît | renaître | traînard |
abîmer | chaînon | décroître | emboîtage | épître | île | maître-couple | ouvre-boîte | renfaîtage | traînasser |
accroître | cloître | défraîchi/ie | emboîtement | faîtage | îlien | maître-cylindre | ouvre-boîtes | renfaîté | traîne |
aîné | cloîtrer | défraîchir | emboîter | faîte | îlienne | maître-nageur | paraître | renfaîtée | traîneau |
aînesse | comparaître | désemboîter | enchaînement | faîteau | îlot | maître-penseur | petit-maître | renfaîter | traînée |
apparaître | connaître | désenchaîner | enchaîner | faîtière | îlotage | maîtresse | presqu'île | repaître | traîner |
bélître | contremaître | désengaîner | enfaîteament | fraîche | îlotier | maîtrisable | puîné/ée | sous-maître | traîne-savates |
benoît/e | contremaîtresse | dîme | enfaîteau | fraîchement | laîche | maîtrise | quartier-maître | surcroît | traître/esse |
benoîtement | croître | dîner | enfaîter | fraîcheur | maître | maîtriser | rafraîchir | surentraîné/ée | traîtreusement |
boîte | déboîtement | dîner | entraînant/e | fraîchir | maître/tresse | maraîcher/chère | rafraîchissant/te | surentraînement | traîtrise |
boîtier | déboîter | dîner-spectacle | entraînement | gîte | maître-à-danser | méconnaître | rafraîchissement | traînage | transparaître |
à-côté | bômé/ée | côte | diplôme | entrepôt | hôtellerie | nôtre | prôse | rôtisserie | trinôme |
alcôve | chômage | côté | diplômé/ée | fantôme | hôtesse | nôtres | ptôse | rôtisseur/euse | trône |
allô | chômé/ée | côtelé/ée | dôme | frôlement | hôtesse | ôté/ée | pylône | rôtissoire | trôner |
apôtre | chômer | côtelette | drôle | frôler | icône | ôter | rhô | sitôt | ventôse |
arôme | chômeur/euse | côtier/ière | drôlement | garde-côte | impôt | patenôtre | rôder | suppôt | vôtre |
aumône | clôture | côtoiement | drôlerie | geôle | incontrôlable | Pentecôte | rôdeur/euse | symptôme | vôtres |
aumônerie | clôturer | côtoyer | enjôlement | geôlier | incontrôlé/ée | plutôt | rôle | tantôt | |
aumônier | côlon | dépôt | enjôler | geôlière | mi-côte (à) | pluviôse | rôle-titre | tôlard | |
aussitôt | cône | dépôt-vente | enjôleur/euse | gnôle | môle | pôle | rôt | tôle | |
bas-côté | contrôlable | désembâtonné/e | enrôlé | hôpital | môme | polynôme | rôti | tôlerie | |
bientôt | contrôle | désenrôlement | enrôlement | hôte | monôme | prévôt | rôtie | tôlier/ière | |
binôme | contrôler | désenrôler | enrôler | hôtel | navire-hôpital | prévôté | rôtir | tôllier | |
bôme | contrôleur/euse | détrôner | entrecôte | hôtelier/hôtelière | nivôse | prôner | rôtissage | tôt | |
affût | assidûment | brûleur | bûcheur/euse | dégoûtant/te | encroûté/ée | fût | jeûner | mûrisserie | sûr/e |
affûtage | avant-goût | brûlis | casse-croûte | dégoûté/ée | encroûtement | goulûment | jeûneur/jeûneuse | piqûre | surcoût |
affûté/ée | barrage-voûte | brûloir | continûment | dégoûter | encroûter | goût | moût | ragoût | sûrement |
affûter | brûlage | brûlot | coût | désencroûtement | envoûtant/e | goûter | mûr | ragoûtant/te | sûreté |
affûteur | brûlant/te | brûlure | coûtant | désencroûter | envoûtement | goûter | mûre | soûl | surpiqûre |
affûteuse | brûlé | bûche | coûter | désenvoûter | envoûter | goûteur | mûrement | soûl(e) | voûtain |
affûtiaux | brûlé/ée | bûcher | coûteux/euse | dessoûler | envoûteur | goûteuse | mûrier | soûlant/te | voûte |
août | brûle-parfum | bûcher | croûte | dû | envoûteuse | goûteux/goûteuse | mûrir | soûlaud | voûté/ée |
aoûtat | brûle-pourpoint (à) | bûcheron | croûton | dû/due | flûte | incongrûment | mûrissage | soûler | voûter |
aoûtien/enne | brûler | bûcheronne | crûment | dûment | flûtiau | indûment | mûrissant | soûlerie | |
arrière-goût | brûlerie | bûchette | dégoût | embûche | flûtiste | jeûne | mûrissement | soûlot | |
En numberosos casos, un acentu circunflexu indica que la pallabra contenía una lletra sumida por cuenta de la desapaición d'un fonema col tiempu.
Este ye'l fonema más conocíu. La mayoría de casos provienen d'una /s/ sostenida, ye dicir delantre d'una consonante. La /s/ delantre d'una consonante atenuada nel sieglu XI alredor del añu 1066, por cuenta de un cambéu fonéticu (y al zarru permanente de la vocal /o/), cerráu dempués del sieglu XIII. Sicasí los neoloxismos posteriores, pudieron introducir nel léxicu francés nueves pallabres que conteníen una /s/ sostenida. Como se repara la situación ye complexa.
Magar la grafía guarda la presencia de /s/, nun ye hasta al XVII sieglu (ediciones de 1740 del Diccionariu de l'Academia Francesa) onde al esaniciar y notar la desapaición emplegó'l recursu sistemáticu del acentu circunflexu, que, ye'l más precisu na pronunciación de ciertes vocales que lu contengan, como la o
Sicasí nel sieglu XVII, delles tentatives de cambéu de la grafía surdieren, ensin gran ésitu. Pierre Corneille, a quien se-y debe tamién la oposición ente é y è utilizada en testos de forma antigua de la lletra s, ſ, pa indicar la atenuación d'una s, allargando la vocal precedida y suprimiendo la s sorda. L'indica los exemplos siguientes como avisu a los llectores del Teatru de P. Corneille, revisáu y correxíu pol autor (1664):
La formación de pallabres o recién estudios de radicales nos qu'una /s/ sostenida lleva a families de pallabres a utilizala, o non, el circunflexu, acordies cola /s/ ye pronunciada (en pallabres formaes o tomaes d'otros idiomes dempués de 1066, que nun tienen nenguna atenuación d'una /s/ sostenida, nos cualos esti fenómenu nun tien cabida) o non (arcaísmos). Sicasí en dellos arcaísmos la /s/ sostenida ye necesariamente atenuada, nun yera correxida na grafía pero yera remplazada pola influyencia d'una pallabra cercana. Pola influyencia de la grafía na pronunciación pudo ser escuchada de nuevu. Exemplos de pallabres con radical proveniente del llatín:
festivité: pallabra tomada del llatín festivitas nel sieglu XIX, lo qu'esplica'l caltenimientu de la /s/ sostenida ** festival: pallabra tomada del inglés festival nel sieglu XIX, onde se caltién la /s/ ye sostenida.
Tamién:
bastir → bâtir (pero bastide, d'orixe occitanu);
Convien notar qu'en numberosos casos tomaos del idioma normandu (y emplegaos más tarde al francés), una /s/ delantre d'una consonante sorda pronúnciase, de forma contraria a la diacronía francesa: forest - forêt, feast - fête, beast -bête, hospital - hôpital, etc. N'efeutu, estes pallabres son apurras d'Inglaterra por cuenta de les conquistes de Guillermo'l Conquistador (batalla de Hastings, 1066) una dómina onde inda se pronunciaba en francés. L'inglés nun tenía atenuación, calteníase la consonante. Otra manera, la s delantre d'una consonante sonora ye atenuada nos dos idiomes: isle [aɪɫ] ~ île dómina de Hastings, yá yera sorda en francés (o normandu). La secuencia de la /s/+ consonante sonora (denotado por G) evoluciono más rápidu que la secuencia de la /s/ +consonante sorda (denotado por K):
Otra s, d'otres lletres atenuaes ye representada por un acentu circunflexu. Este ye'l casu de les vocales n'hiatu onde la primera nun se pronuncia o se contraer como les siguientes:
El casu ye frecuente nes pallabres où – o vien dende diptongos antiguos medievales ëu / ey (la diéresis nun s'escribe orixinalmente) que se pronuncien /y/ pero escribir d'una manera conservadora eu. A fines del sieglu XVIII por cuenta de que la grafía dulda ente ëu (la diéresis sirve tamién a marcar una sílaba sorda), eu o û, afitada en û:
Ciertes formes fueron trataes, anguaño nun se pronuncien: seü → sû → el so (de savoir) ou peu → pû → pu. Pa los verbos, en virtú a analoxía, los pasaos participios en –o tienen acentu solamente pa evitar posibles homografíes (vease más palantre)
Nel casu de la pallabra dîme, l'acentu circunflexu provién de la atenuación d'una x:
dixme → dîme: la 4ª edición del Diccionariu de l'Academia francesa (1762) denota que se pronuncia la x solamente cuando sirva p'allargar la primera sílaba» La edición siguiente (1798) adoptara la grafía dîme.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.