Alicia del Reinu Xuníu
From Wikipedia, the free encyclopedia
La princesa Alicia del Reinu Xuníu {{nym} foi miembru de la familia real británica y la tercer descendiente de la reina Victoria del Reinu Xuníu. Coles mesmes, foi esposa de Lluis IV de Hesse-Darmstadt y convirtióse por matrimoniu na gran duquesa de Hesse-Darmstadt.
Alicia del Reinu Xuníu | |
---|---|
Vida | |
Nacimientu | Palaciu de Buckingham, 25 d'abril de 1843[1] |
Nacionalidá | Reinu Xuníu de Gran Bretaña ya Irlanda |
Llingua materna | inglés británicu |
Muerte | Darmstadt[2], 14 d'avientu de 1878[1] (35 años) |
Sepultura | Darmstadt |
Causa de la muerte | Difteria |
Familia | |
Padre | Alberto de Saxonia-Coburgu-Gotha |
Madre | Victoria del Reinu Xuníu |
Casada con | Ludwig IV de Hesse-Darmstadt (es) (1862 – m. 1878)[3] |
Fíos/es | |
Hermanos/es |
Victoria del Reinu Xuníu[3] Eduardo VII del Reinu Uníu Alfredo I de Saxonia-Coburgu-Gotha Lena del Reinu Xuníu[3] H.R.H. The Princess Louise[3] Arturo de Saxonia-Coburgu-Gotha Leopoldo de Albany (es) [3] Beatriz del Reinu Xuníu[3] |
Pueblu | House of Saxe-Coburg and Gotha (en) |
Estudios | |
Llingües falaes |
inglés francés alemán |
Oficiu | enfermera, política, aristócrata |
Llugares de trabayu | Inglaterra y Alemaña |
Premios | |
La educación d'Alicia foi supervisada por Christian Friedrich Freiherr von Stockmar, amigu cercanu del príncipe Albertu. Al igual que los sos hermanos, Alicia pasó la infancia viaxando cola so familia poles distintes residencies reales britániques. En 1861, cuando'l príncipe Albertu careció de fiebre tifoideo, Alicia curiar mientres tola so enfermedá hasta la so muerte'l 14 d'avientu d'esi mesmu añu. Tres la muerte del so home, la reina Victoria cayó nun periodu de llutu fondu y Alicia pasó a ser la secretaria non oficial de la so madre mientres los seis meses de duelu. Cuando la corte entá taba somorguiada nel llutu, Alicia casóse, el 1 de xunetu de 1862, con Lluis IV, gran duque de Hesse, un príncipe alemán menor, herederu del gran ducáu de Hesse. La reina dixo que la ceremonia, celebrada de forma privada y ensin grandes luxos nel castiellu de Osborne, paecía «más un funeral qu'una boda».[5] Por cuenta de les dificultaes económiques, les frecuentes traxedies familiares y a la mala rellación ente l'home y la madre, la vida de la princesa en Darmstadt foi bien murnia.
Alicia foi una prolífica mecenes de les causes de les muyeres —principalmente de les enfermeres— y yera almiradora de Florence Nightingale.[6] Cuando Hesse entró na Guerra austro-prusiana y Darmstadt enllenar de mancaos, Alicia, embarazada de la so fía Irene, dedicó gran parte del so tiempu a entamar los hospitales de campaña.[7] Una de les sos organizaciones, la Corporación de Muyeres de la Princesa Alicia, estender a nivel nacional y pasó a encargase de tolos hospitales militares de Darmstadt. Tamién se fixo gran amiga de David Friedrich Strauss, un teólogu que-y ufiertó una base intelectual pa la so fe más allá del tradicional sentimentalismu relixosu de la dómina victoriana.[8] En 1877 Alicia convertir en gran duquesa de Hesse tres la xubida del so home al tronu y los sos deberes empezaron a afecta-y cada vez más a la salú. Al añu siguiente fixo'l so últimu viaxe a Inglaterra, pasando unes vacaciones pagues pola reina en Eastbourne. Nos últimos meses de 1878 la corte de Hesse sufrió una epidemia de difteria y Alicia curió de tola so familia mientres más d'un mes antes de carecer. Morrió 17 años dempués que'l so padre, con solu 35, el 14 d'avientu de 1878, nel nuevu palaciu de Darmstadt.[9]
La princesa Alicia foi la madre de la zarina Alejandra Fiódorovna Románova, según bisagüela de Felipe d'Edimburgu, home de l'actual reina Sabela II del Reinu Xuníu.