Bélxica
From Wikipedia, the free encyclopedia
Bélxica[21] ye un país nel noroeste d'Europa asitiáu a la oriella del Mar del Norte y con llendes al sur con Francia y Luxemburgu, al norte colos Países Baxos y al este con Alemaña. Ye ún de los miembros fundadores de la Xunión Europea. Bélxica tien una población d'alrodiu diez millones y mediu de persones, esbillaes per un área de cerca de 30.000 quilómetros cuadraos.
Bélxica | |||||
---|---|---|---|---|---|
estáu soberanu | |||||
| |||||
Lema nacional | La unión hace la fuerza (es) | ||||
Himnu nacional |
La Brabanzona (es) | ||||
Alministración | |||||
Nome oficial |
Königreich Belgien (de) Koninkrijk België (nl) Royaume de Belgique (fr) | ||||
Capital | Bruxeles | ||||
Forma de gobiernu |
Monarquía constitucional Monarquía parllamentaria | ||||
Rei de los belgues | Felipe de Bélxica (dende 21 xunetu 2013) | ||||
Primer ministru de Bélxica | Alexander De Croo (dende 1r ochobre 2020) | ||||
Llingües oficiales |
neerlandés francés alemán | ||||
División |
ver
| ||||
Rellaciones diplomátiques |
ver
| ||||
Miembru de |
ver
| ||||
Xeografía | |||||
Coordenaes | 50°38′28″N 4°40′05″E | ||||
Superficie | 30688 km² | ||||
Llenda con | Alemaña, Luxemburgu, Francia, Países Baxos y Reinu de los Países Baxos | ||||
Puntu más altu | Signal de Botrange (es) | ||||
Puntu más baxu | De Moeren (en) | ||||
Demografía | |||||
Población | 11 584 008 hab. (1r xineru 2022) | ||||
Densidá | 377,48 hab/km² | ||||
Xentiliciu |
belxicanu (masculín singular) belxicana (femenín singular) belxicano (xéneru neutru) | ||||
Esperanza de vida | 81,69 años | ||||
IDH | 0,937 (2021) | ||||
Tasa de fertilidá | 1,75 (2014) | ||||
Economía | |||||
Moneda | euru | ||||
PIB nominal | 599 880 000 000 $ (2021) | ||||
Bancu central | Bancu Nacional de Bélxica | ||||
Más información | |||||
Dominiu d'Internet | .be | ||||
Códigu telefónicu | +32 | ||||
Códigu ISO | 056 / BEL / BE | ||||
Estaya horaria | UTC+01:00, UTC+02:00, Hora central europea, CEST y Europe/Brussels (en) | ||||
belgium.be, belgium.be…, belgium.be…, belgium.be… y belgium.be… | |||||
Bélxica ta llingüísticamente dixebrada. Tien dos llingües principales: el 60% de la so población, principalmente na rexón de Flandes, fala neerlandés, mentantu qu'al rodiu del 40% fala francés (na rexón de Valonia, al sur, y na Rexón de Bruxeles-Capital, una rexón oficialmente billingüe qu'acueye tamién una minoría de falantes de neerlandés). Menos d'un 1% de los belxicanos vive na Comunidá xermanófona, al este del país. Davezu, esta bayura llingüística aporta a conflitos políticos y culturales, y asina s'espeya nel complexu sistema de gobiernu de Bélxica y na so historia política.
El nome de Bélxica remanez del so nome llatín de la parte más septentrional de la Galia, Gallia Belgica, y esti nome remanez d'una grea de tribes celtes, los belgues. Históricamente, Bélxica foi parte de los Países Baxos, que tamién comprenden los actuales Países Baxos y Luxemburgu, y cubríen una rexón daqué mayor que l'actual Benelux.
Dende caberos de la Edá Media hasta'l sieglu XVII, foi'l centru del comerciu y la cultura. Dende'l sieglu XVIII hasta la Revolución belxicana de 1830, Bélxica, n'aquella dómina denomada los Países Baxos del Sur, foi'l llugar d'alcuentru de munches batalles ente los poderes europeos, y ye por ello que tiense ganao el nomatu de "campu de batalla d'Europa"[22]
Más recién, Bélxica es miembro fundaor de la Xunión Europea y abelluga la so sé en Bruxeles, asina como munches otres organizaciones internacionales, como la OTAN.