Castiellu de Predjama
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Castiellu de Predjama (eslovenu: Predjamski grad o Grad Predjama, alemán: Höhlenburg Lueg, italianu: Castel Lueghi) ye un castiellu construyíu dientro de la boca d'una cueva nel suroeste d'Eslovenia. N'eslovenu jama (pronunciáu iama) significa "cueva", por tanto'l so nome quier dicir "castiellu nuna cueva". Atopar a aproximao nueve quilómetros de la ciudá de Postojna.
Castiellu de Predjama | |
---|---|
Castillo de cueva (es) | |
Llocalización | |
País | Eslovenia |
Municipio (es) | Municipalidad del Postojina (es) |
Coordenaes | 45°48′54″N 14°07′41″E |
Historia y usu | |
Dueñu | Patriarcáu de Aquilea |
Arquiteutura | |
Estilu | arquiteutura gótica |
Patrimoniu | |
El castiellu atopar nun allugamientu espectacular, ante un derribadoriu de 123 metros. Reina sobre'l regueru Lokva como un nial d'águila. Anque en realidá'l castiellu data de finales del sieglu XVI, hubo yá una construcción nel mesmu llugar dende 1202.
L'interior del castiellu ufierta una imaxe medieval. Anque la vida naquella dómina fuera difícil ya insalubre, ufiertaba lo que naquellos tiempos valorábase más: la seguridá. Detrás del castiellu atopa una cueva, llamada La Cueva debaxo del Castiellu de Predjama, que fizo posible la construcción del castiellu. Dicha cueva tamién dexaba a los sos habitantes tener el llombu seguru y eso daba al castiellu una gran ventaya estratéxica con al respective de posibles enemigos. Na parte más alta de la cueva atopa una pequeña galería que presentaba una salida secreta y un camín d'evacuación. Ye la que la usó'l caballeru Erasmo Lueger mientres el sitiu del castiellu p'aprovir alimentos.
Una de los intereses del Castiellu de Predjama ye'l so insertamientu na redolada xeolóxica, de tipu cársticu. L'home podía construyir un castiellu d'esti tipu solamente nel Carso y collo procuró amás seguridá y mimetización col mediu natural. Esta simbiosis supunxo un ésitu y dello cúntanos la lleenda.
En 1570 construyeron el castiellu cola forma que conocemos güei, por encargu d'Ivan Kobenzl. 240 años más tarde heredar el conde Mihael Coronini y en 1846 mercar el príncipe Windischgrätz.
Na actualidá, la empresa Postojnska jama d.o.o. ye la encargada de la xestión del castiellu.
Del castiellu escribieron munchos escritores eslovenos:
- Janez Vajkard Valvasor: Slava vojvodine Kranjske (1689)
- Franc Malavašič: cuentu Erasmo de Cueva (1845)
- Miroslav Vilhar: obra de teatru Jamska Ivanka (1850)
- Saša Vuga: triloxía Erasmo de Predjama (1979)