escritora española From Wikipedia, the free encyclopedia
Cristina Fernández Cubes (1945, Arenys de Mar) ye una escritora y periodista española, una de les más destacaes cultivadores del rellatu curtiu na lliteratura española de les décades de 1990 y 2000.[5]
Cristina Fernández Cubes | |
---|---|
Vida | |
Nacimientu | Arenys de Mar, 1945[1] (78/79 años) |
Nacionalidá | España |
Familia | |
Casada con | Carlos Trías Sagnier |
Estudios | |
Estudios | Universidá de Barcelona |
Llingües falaes |
castellanu[2] catalán |
Oficiu | escritora |
Premios | |
Estudió Derechu en Barcelona, y Periodismu en Madrid[6], oficiu esta postrera qu'exerció dende bien nueva. Casada col escritor Carlos Trías Sagnier. Moró, ente otres ciudaes, en El Cairu, Lima, Buenos Aires, París y Berlín.[5]
Publicó'l so primer volume de cuentos, La mio hermana Elba, en 1980, al que-y siguieron otros: Los altillos de Brumal (1983), L'ángulu del horror (1990), Con Ágatha n'Istambul (1994), Parientes probes del diañu (2006)[7], Tolos cuentos (2009)[8].
Ye tamién autora de noveles —L'añu de Gracia y El xingadoriu—, una obra de teatru —Hermanes de sangre— y un llibru de memories narraes, Coses que yá nun esisten (2001), recuperáu en 2011 por Tusquets Editores. La so novela L'añu de Gracia inspiró al compositor Albert Sardá la ópera del mesmu nome, estrenada n'Alicante en setiembre de 1992 nel VII Festival de Música Contemporánea, dirixida por Joan Lluis Bozzo.
En 2013 decidió utilizar el seudónimu de Fernanda Kubbs pa la so novela La puerta entreabierta, sobre una periodista escéptica que al visitar a una vidente sufre un tresformamientu inesperáu.[9]
Fernández Cubes se vale de los modelos de la narración fantástica pa enfrentar a los sos personaxes -principalmente femeninos- a unes atmósferes esmolecedores, plenes de suxestiones, un xuegu nel que'l llector ye parte activa del desciframientu de les claves y de los silencios, del desvelamiento de les razones últimes de les psicoloxíes y conductes.
La so obra ta traducida a diez idiomes.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.