Gelderland
provincia los Países Baxos From Wikipedia, the free encyclopedia
Gelderland (en baxu saxón: Gelderlaand; [ˈɣɛldərˌlɑnt] (?·i) en neerlandés actual: Gelderland, d'antiguo Gelre) ye una de les dolce provincies que conformen el Reinu de los Países Baxos. Al igual que les demás provincies, ta gobernada por un comisionado o comisariu designáu pol monarca y una cámara llexislativa escoyida por aciu sufraxu universal. La capital ye Arnhem. Parte coles provincies d'Overijssel, Utrecht, Holanda Meridional, Brabante Septentrional, Limburgu y l'Estáu federáu alemán de Renania del Norte-Westfalia.
Gelderland | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Alministración | |||||
País | Reinu de los Países Baxos | ||||
País | Países Baxos | ||||
ISO 3166-2 | NL-GE | ||||
Tipu d'entidá | provincia de los Países Baxos | ||||
Capital | Arnhem | ||||
King's Commissioner of Gelderland (en) | John Berends (Llamada Demócrata Cristiana (es) ) | ||||
Nome llocal | Gelderland (nl) | ||||
División |
ver
| ||||
Xeografía | |||||
Coordenaes | 52°04′59″N 5°55′01″E | ||||
Superficie | 5136.51 km² | ||||
Llenda con | Flevoland, Overijssel, Renania del Norte-Westfalia, Brabant Septentrional, Limburg, Utrecht y Holanda Meridional | ||||
Puntu más altu | Signaal Imbosch (en) | ||||
Demografía | |||||
Población | 2 019 692 hab. (31 avientu 2013) | ||||
Densidá | 393,2 hab/km² | ||||
Más información | |||||
Estaya horaria | UTC+01:00 | ||||
gelderland.nl | |||||
La provincia ta travesada pel Rin y los sos dos cañes, Waal y IJssel. El puntu más alto atópase na llomba llamada Signaal Imbosch (109,9 m) en Veluwe. En 1944, mientres la Segunda Guerra Mundial, tuvo llugar en Gelderland la Operación Market Garden. Combatir nes pontes del ríu Waal, ente Arnhem y Nijmegen.
Población
Lo mayores conceyos n'atención a la población yeren en 2011:[1]
Conceyos
Gelderland ta estremáu en 53 conceyos.
|
|
Ver tamién
- Organización territorial de los Países Baxos
- Ducáu de Gelderland
Referencies
Enllaces esternos
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.