Granollers
conceyu de la provincia de Barcelona / From Wikipedia, the free encyclopedia
Granollers ye la capital y ciudá más poblada de la contorna del Vallès Oriental, na provincia de Barcelona, na comunidá autónoma de Cataluña (España).
Granollers | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Alministración | |||||
País | España | ||||
Autonomía | Cataluña | ||||
Provincia | provincia de Barcelona | ||||
Ámbitu funcional territorial | Ámbitu Metropolitanu de Barcelona | ||||
Contorna | Vallès Oriental | ||||
Tipu d'entidá | conceyu de Cataluña | ||||
Alcaldesa de Granollers (es) | Alba Barnusell i Ortuño (Partíu de los Socialistes de Cataluña) | ||||
Nome oficial | Granollers (ca)[1] | ||||
Códigu postal |
08400–08403 | ||||
Xeografía | |||||
Coordenaes | 41°36′30″N 2°17′20″E | ||||
Superficie | 14.9 km² | ||||
Altitú | 145 m[2] | ||||
Llenda con |
Canovelles, Les Franqueses del Vallès, La Roca del Vallès, Vilanova del Vallès, Montornès del Vallès, Montmeló, Parets del Vallès, Lliçà de Vall y Lliçà d'Amunt
| ||||
Demografía | |||||
Población |
63 092 hab. (2023) - 30 199 homes (2019) - 31 076 muyeres (2019) | ||||
Porcentaxe |
100% de Vallès Oriental 100% de Ámbitu Metropolitanu de Barcelona 1.11% de provincia de Barcelona 0.81% de Cataluña 0.13% de España | ||||
Densidá | 4234,36 hab/km² | ||||
Viviendes | 236 (1553) | ||||
Más información | |||||
Estaya horaria | UTC+01:00 | ||||
granollers.cat | |||||
La Porxada, edificiu renacentista que sirvía p'agospiar el granu, ye l'edificiu más emblemáticu.[3] Terminar de construyir ente los años 1586 y 1587 a partir d'un proyeutu qu'encargara'l Conseyu de la Vila al maestru Bartomeu Brufalt. L'edificiu tien unes dimensiones de 24 metros de llongura por 15,65 d'anchu y ta formáu por 15 columnes d'orde toscanu que soporten un teyáu de cuatro vertientes. Foi restauráu en delles ocasiones.
Na cai de Corró atópase l'antiguu Hospital de Santu Domingu, agora Sala Francesc Tarafa, un exemplu d'arquiteutura gótica restaurada.
Granollers vive del comerciu y de les industries. Pero na parte sur del términu, la paraxa de Palou entá caltién zones agrícoles.