Harald zur Hausen (11 de marzu de 1936, Gelsenkirchen – 29 de mayu de 2023, Heidelberg) foi un médicu y virólogu alemán.
Harald zur Hausen | |
---|---|
Vida | |
Nacimientu | Gelsenkirchen[1], 11 de marzu de 1936[2] |
Nacionalidá | Alemaña |
Muerte | Heidelberg, 29 de mayu de 2023[3] (87 años) |
Familia | |
Casáu con | Ethel-Michele de Villiers [4] |
Estudios | |
Estudios |
Universidá de Bonn Universidá de Düsseldorf Universidá d'Hamburgu Universidá de Heidelberg |
Nivel d'estudios | doctoráu |
Llingües falaes |
inglés[5] alemán[5] |
Oficiu | virólogu, médicu, profesor universitariu, oncólogu |
Llugares de trabayu | Friburgu de Brisgovia |
Emplegadores |
Universidá d'Erlangen-Núremberg Universidá de Wurzburgu Universidá de Heidelberg Universidá de Friburgu Universidá de Pennsylvania |
Premios |
ver
|
Miembru de |
Academia de Ciencies de la RDA Academia Alemana de les Ciencies Naturales Leopoldina Academia de Ciencies y Humanidaes de Heidelberg[15] Academia de Ciencies d'Hungría Academia Nacional de Ciencies de los Estaos Xuníos[16] Academia Polaca de Ciencies Organización Europea de Bioloxía Molecular Academia Europaea[17] Academia Eslovena de Ciencies y Artes |
Zur Hausen estudió Medicina nes Universidaes de Bonn, Hamburgu y Düsseldorf y recibió'l doctoráu en 1960.
Exerció nes Universidaes de Filadelfia y de Pennsylvania, asina como n'otres universidaes d'Alemaña, país nel que presidió l'Institutu Alemán d'Investigaciones sobre'l Cáncer (DKFZ).
El 6 d'ochobre de 2008 algama'l Premiu Nobel en Fisioloxía o Medicina xunto con Françoise Barré-Sinoussi y Luc Montagnier[18] polos sos trabayos sobre los papilomavirus. Esti mesmu añu, recibió tamién el Premiu de la Fundación Internacional Gairdner, pola so contribución a la ciencia médica.
El so principal compu d'investigación céntrase nel orixe del cáncer de cuellu d'úteru, causáu por infeiciones virales. En 1976, llanza la hipótesis de que los papilomavirus humanos (HPV nes sos sigles n'inglés) xuegen un papel importante nesti tipu de cáncer. Los sos trabayos científicos llevaron al desarrollu d'una vacuna contra dichu virus que llegó al mercáu en 2006.
El doctor Hausen trabayó nel Centru Alemnán pal Tratamientu del Cáncer, en Heildelberg.
Referencies
Enllaces esternos
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.