Harald zur Hausen (11 de marzu de 1936, Gelsenkirchen  29 de mayu de 2023, Heidelberg) foi un médicu y virólogu alemán.

Datos rápidos Vida, Nacimientu ...
Harald zur Hausen
Thumb
Vida
Nacimientu Gelsenkirchen[1], 11 de marzu de 1936[2]
Nacionalidá Bandera d'Alemaña Alemaña
Muerte Heidelberg, 29 de mayu de 2023[3] (87 años)
Familia
Casáu con Ethel-Michele de Villiers [4]
Estudios
Estudios Universidá de Bonn
Universidá de Düsseldorf
Universidá d'Hamburgu
Universidá de Heidelberg
Nivel d'estudios doctoráu
Llingües falaes inglés[5]
alemán[5]
Oficiu virólogu, médicu, profesor universitariu, oncólogu
Llugares de trabayu Friburgu de Brisgovia
Emplegadores Universidá d'Erlangen-Núremberg
Universidá de Wurzburgu
Universidá de Heidelberg
Universidá de Friburgu
Universidá de Pennsylvania
Premios
Miembru de Academia de Ciencies de la RDA
Academia Alemana de les Ciencies Naturales Leopoldina
Academia de Ciencies y Humanidaes de Heidelberg[15]
Academia de Ciencies d'Hungría
Academia Nacional de Ciencies de los Estaos Xuníos[16]
Academia Polaca de Ciencies
Organización Europea de Bioloxía Molecular
Academia Europaea[17]
Academia Eslovena de Ciencies y Artes
Cambiar los datos en Wikidata
Zarrar
Thumb
Harald zur Hausen

Zur Hausen estudió Medicina nes Universidaes de Bonn, Hamburgu y Düsseldorf y recibió'l doctoráu en 1960.

Exerció nes Universidaes de Filadelfia y de Pennsylvania, asina como n'otres universidaes d'Alemaña, país nel que presidió l'Institutu Alemán d'Investigaciones sobre'l Cáncer (DKFZ).

El 6 d'ochobre de 2008 algama'l Premiu Nobel en Fisioloxía o Medicina xunto con Françoise Barré-Sinoussi y Luc Montagnier[18] polos sos trabayos sobre los papilomavirus. Esti mesmu añu, recibió tamién el Premiu de la Fundación Internacional Gairdner, pola so contribución a la ciencia médica.

El so principal compu d'investigación céntrase nel orixe del cáncer de cuellu d'úteru, causáu por infeiciones virales. En 1976, llanza la hipótesis de que los papilomavirus humanos (HPV nes sos sigles n'inglés) xuegen un papel importante nesti tipu de cáncer. Los sos trabayos científicos llevaron al desarrollu d'una vacuna contra dichu virus que llegó al mercáu en 2006.

El doctor Hausen trabayó nel Centru Alemnán pal Tratamientu del Cáncer, en Heildelberg.

Referencies

Enllaces esternos

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.