From Wikipedia, the free encyclopedia
El emiliano-romañol (tamién llamáu a cencielles emiliano) ye una llingua del grupu galoitaliano de les Llingües romániques. Falar n'Italia noroccidental, na Emilia-Romaña, nel sur de Lombardía, norte de Toscana (Lunigiana) y nel norte de Les Marche. Tamién s'usa en San Marín.
Emiliano-romañolo 'Emiliàn-rumagnòl' | |
---|---|
Faláu en | Italia San Marín |
Falantes | 3,5 millones |
Familia | Llingües indoeuropees Itálicu |
Alfabetu | Llatín |
Estatus oficial | |
Oficial en | Nengún país |
Reguláu por | Nun ta reguláu |
Códigos | |
ISO 639-1 | nengún |
ISO 639-2 | ruque |
ISO 639-3 | egl |
Estensión del emiliano-romañolo |
El númberu de falantes na Emilia-Romaña envalorar en 3.500.000 aproximao (datu de 1987). En San Marín el 83% de la población (20.100 habitantes) falen el sanmarinés (datu de 1993), que ye un dialeutu del Emiliano-Romañol. El emiliano-romañol ta reconocíu como llingua minoritaria d'Europa dende 1981 (Informe 4745 del Conseyu d'Europa). Tamién la UNESCO incluyir na so Llibru Coloráu de les Llingües Amenaciaes, ente los idiomes dignos de proteición. L'autoridá de rexistru de la norma ISO 639-3 asignó-y el códigu "EML".
N'Italia tradicionalmente denominóse-y "dialetto" (dialeutu), terminoloxía que puede resultar confusa fuera d'Italia yá que el emiliano-romañol nun ye una variante dialeutal del italianu, sinón una evolución paralela del llatín. Les variedaes de emiliano-romañol tienen traces morfolóxiques, sintácticos y léxicos estremaos del italianu, y de fechu comparten un bon númberu d'isogloses col galorromance y el occitanorromance que nun son compartíes poles llingües italianes centromeridionales.
Los dialeutos del emiliano-romañol estremar en dos componentes principales, cada unu de los cualos inclúi distintos subdialeutos.
N'Emiliano los subdialeutos son:
Y en Romañol esisten:
La siguiente tabla compara dellos cambeos fonéticos, como la cayida de vocales finales y palatalizaciones diverses en emiliano-romañol y otres variedaes galoitalianes:
LLATÍN | NŎCTE(M) | LĂCTE(M) | FĂCTU(M) | CĂNE(M) | HŎMINE(M) | LUPU(M) | |
---|---|---|---|---|---|---|---|
Galoitaliano | Lombardu | nɔʧ | laʧ | faʧ | ca | ɔm | luf |
Ligur | lajt / loet(y) | fajt | can | ommo | lô | ||
Emiliano | nɔt | lat | fat | can | ɔmen | lauv | |
Vénetu | note | late | fato | can | ɔmo | lupo | |
Italianu estándar |
nɔtte | latte | fatto | cane | uomo | lupo |
Los numberales en distintes variedaes galoitalianes son:[1]
GLOSA | Ligur | Piamontés | Lombardu | Romañol |
---|---|---|---|---|
'1' | yŋ / yna | jyŋ / jyna | vyŋ / vɶna | oŋ / ona |
'2' | dui / duːy | dui / duɛ | dyː / dɔ | duː / dʌo |
'3' | trei / trɛː | trei / trɛ | triː / trɛ | triː / trai |
'4' | kwatru | kwɒtr | kwater | kwaːter |
'5' | siŋkwe | ʦiŋk | ʦiŋk | θyŋk(w) |
'6' | seːi | seːʒ | seːs | siː |
'7' | sɛte | sɛt | sɛt | sɛːt |
'8' | øel to | øːt | vɔt | ɔːt |
'9' | nøːve | nøv | nɶf | nonːv |
'10' | deːʒy | deːʒ | deːs | diːz |
Los numberales '1', '2' y '3' estremen ente formes de masculín y femenín.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.