Reinu nazarí de Granada
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Reinu nazarí de Granada, tamién conocíu como Emiratu de Granada o Sultanatu de Granada,[nota 1] foi un Estáu musulmán asitiáu nel sur de la península ibérica, con capital na ciudá de Granada, qu'esistió mientres la Edá Media.
| |||||
---|---|---|---|---|---|
estáu desapaecíu | |||||
| |||||
Alministración | |||||
Nome oficial | إمارة غرﻧﺎﻃﺔ (ar) | ||||
Capital | Madinat Gharnāṭah (es) | ||||
Forma de gobiernu | Monarquía hereditaria | ||||
Llingües oficiales | Árabe clásicu | ||||
Relixón oficial | Sunismu | ||||
Xeografía | |||||
Coordenaes | 37°10′39″N 3°35′24″W | ||||
Llendaba con | Corona de Castiella | ||||
El reinu foi fundáu en 1238 pol noble nazarí Muhammad ibn Nasr, anque orixinalmente tenía'l so centru de poder asitiáu en Xaén. Unos años dempués el monarca nazarí treslladó la so corte a Granada, alredor de la cual entamó'l so nuevu estáu. El reinu sobrevivió nesta precaria situación gracies al so favorable allugamientu xeográficu, tantu pa la defensa del territoriu como pal caltenimientu del comerciu colos reinos cristianos peninsulares, colos musulmanes del Magreb y colos xenoveses al traviés del Mediterraneu, lo que fizo que tuviera una economía diversificada.
Sicasí, foi perdiendo territorios pasu ente pasu frente a la Corona de Castiella, hasta la so definitiva desapaición tres la Guerra de Granada, caltenida ente 1482 y 1492. El reinu nazarí de Granada sería l'últimu Estáu musulmán de la península ibérica, l'antigua al-Ándalus. El so últimu rei foi Muhammad XII (conocíu como Boabdil el Mozu), derrocáu polos Reis Católicos, que se vio obligáu a rindir Granada'l 2 de xineru de 1492. Tres esto foi definitivamente incorporáu a la Corona de Castiella como Reinu de Granada.