1780
añu From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Calendariu gregorianu | 1780 MDCCLXXX |
Ab urbe condita | 2533 |
Calendariu armeniu | 1229 |
Calendariu chinu | 4476 – 4477 |
Calendariu hebréu | 5540 – 5541 |
Calendarios hindús - Vikram Samvat - Shaka Samvat |
1835 – 1836 1702 – 1703 |
Calendariu persa | 1158 – 1159 |
Calendariu islámicu | 1194 – 1195 |
Calendariu rúnicu | 2030 |
Remove ads
Fechos
- 28 de febreru: n'Irán, un terremotu de 7,4 graos na escala sismolóxica de Richter causa 200 000 muertos y grandes daños materiales.
- 16 d'abril: en Münster (Alemaña) fúndase la Universidá de Münster.
- 19 de mayu: en Nueva Inglaterra (EE.XX.) asocede'l Día escuru de Nueva Inglaterra (inesplicable escurecimientu del cielu visible).
- En Madrid, la Real Academia Española publica la primer edición del Diccionario de la lengua española.
- 10 de xunetu: en Rhode Island desembarquen tropes franceses, a les órdenes de Rochambeau, pa sofitar a los insurxentes norteamericanos.
- 10 al 16 d'ochobre: n'Antilles (mar Caribe) asocede'l Gran Furacán de 1780, el primer furacán con mayor númberu de víctimes mortales de los que se tienen datos (22 000 muertes direutes, 27 000 muertes totales).
- 4 de payares: en Virreinatu de Perú sublévense los indíxenes lideraos por Túpac Amaru II.
- 16 de payares: en Tungasuca (Cusco, Perú) emítese'l Bandu de llibertá nel que per primer vegada n'América proclámase l'abolición de la esclavitú.
- Países Baxos, Rusia, Suecia, Dinamarca, Austria y Prusia proclamen la neutralidá armada nel mar, contra la guerra de corsu británica.
- N'Apango (Méxicu) azota una epidemia de peste bubónica.
Remove ads
Ciencia y teunoloxía
- Eberhard von Zimmermann (1743-1815) describe per primer vegada la vaca marina de Steller (Hydrodamalis gigas), agora desaniciada.
Nacencies
- 20 de mayu: Bernardino Rivadavia, políticu y presidente d'Arxentina (f. 1845).
- 25 d'agostu: Agustín Agualongo, militar realista colombianu (f. 1824).
- 25 d'agostu: Luis de la Robla, militar uruguayu (f. 1844).
- 29 d'agostu: Jean Auguste Dominique Ingres, pintor francés (f. 1867).
- 20 d'ochobre: Paulina Bonaparte, hermana de Napoleón (f. 1825).
- Fulgencio Yegros, prócer de la Independencia de Paraguái.
- Nicolás Catalán, insurxente de la Independencia de Méxicu.
Muertes
- 21 de febreru: Francesco Foschi, pintor paisaxista italianu (n. 1710)
- 23 d'agostu: Madame du Deffand, muyer de lletres francesa (n. 1697)
- 29 de payares: María Teresa I d'Austria, archiduquesa d'Austria y reina d'Hungría y Bohemia.
Referencies
Enllaces esternos
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads