61 Ursae Majoris
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
61 Ursae Majoris (61 UMa / HR 4496 / HD 101501 / GJ 434)[8] ye una estrella na constelación del sietestrellu de magnitú aparente +5,31, asitiada al este d'Alula Borealis (ν Ursae Majoris) y nordés d'Alula Australis (ξ Ursae Majoris).[9] Alcuéntrase a 31,1 años lluz del Sistema Solar.
61 Ursae Majoris ye una nana mariella de tipu espectral G8V,[8] una análoga solar de carauterístiques físiques similares a les del Sol. Más fría y de menor tamañu que'l Sol, la so masa averada ye'l 87% de la masa solar[10] y el so diámetru ta entendíu ente'l 84 y el 89% de la solar. Con pocu más de la metá de la lluminosidá solar, tien una metalicidá —valor que se rellaciona cola esistencia de sistemes planetarios— correspondiente al 83% de la del Sol.[11]
61 Ursae Majoris ta catalogada como una estrella variable que'l so rellumu varia ente magnitú 5,30 y 5,35. Anque la so actividá cromosférica suxer que la so edá puede ser de namái 500 millones d'años, l'ausencia d'un discu de polvu observable —como l'esistente en ε Eridani—, paez indicar una edá cimera a 1000 millones d'años.[9]
La so proximidá y carauterístiques físiques faen de 61 Ursae Majoris un oxetivu prioritariu na busca de planetes terrestres dientro de los proyeutos Darwin y Terrestrial Planet Finder. Hasta'l momentu nun se detectó la presencia de nanes marrones o planetes xovianos orbitando cerca de la estrella.
Les estrelles más cercanes a 61 Ursae Majoris son Groombridge 1830, a 2,6 años lluz, Gliese 450, a 3,4 años lluz, y el sistema estelar Alula Australis (ξ Ursae Majoris), a 4,7 años lluz.[9]
Remove ads
61 Ursae Majoris na ciencia-ficción
61 Ursae Majoris apaez de manera prominente nel Espaciu conocíu del escritor Larry Niven cómo la estrella en redol a la cual orbita el planeta madre —el terceru en distancia a ella— de los Kzinti.
Ver tamién
Referencies
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads