Alobras
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Alobras ye un conceyu de la contorna Comunidá de Teruel, provincia de Teruel, (Comunidá Autónoma d'Aragón, España).





La so población ye de 69 habitantes (2024)[3][4] y tien una estensión de 30,72 km².
Remove ads
Situación
Alobras atópase arrodiada de montes, ente les poblaciones de Tormón (a 3 km de Alobras direición Noreste) y Veguillas de la Sierra (a 3 km de Alobras direición Sur-suroeste).
Economía
La so economía básase principalmente na ganadería (ovina) y l'agricultura, un aspeutu a resaltar ye l'eleváu númberu de maquinaria agrícola qu'hai.
Patrimoniu históricu-artísticu
Arquiteutura relixosa
- Ilesia parroquial de San Fabián y San Sebastián. Construyida pol maestru Pedro Palacios y otros arquiteutos a mediaos del sieglu XVII (1651) por cuenta de Juan Valero Díaz, fíu del llugar que foi secretariu del rei nel Conseyu Supremu de la Corona d'Aragón. La so arquiteutura ye d'orde toscanu -renacentita y barrocu-, tien tres naves, una central y dos llaterales, con seis altares, incluyíu'l mayor. Al esterior ye de destacar la so portada de sillería y el pórticu cubiertu, que tien una fornica con cúpula de venera cola imaxe de san Sebastián y dos escudos de piedra de los patronos sobre arcu adovelado de mediu puntu, y la torre-campanariu.[5]
- Ermita de San Roque, asitiada fuera de la llocalidá, obra de principios del sieglu XVII (ca.1618).[6] A mediaos del sieglu XIX, Madoz alude a ella diciendo: «y á 1/4 d'hora de la mesma hai una ermita dedicada á San Roque».[5] Trátase d'un edificiu de planta allargada, empobináu d'esti (cabecera) a oeste (pies), con murios de mampostería recubierta y sillería nes esquines. La so cobertoria arrama a dos agües, tien una entrada nel muriu meridional basáu en dovelas llabraes formando arcu de mediu puntu, con una ventana de cultu» nel muriu occidental. Nuna de les piedres silleras de la esquina suroccidental lluz una inscripción -1785-: probable fecha de construcción del ermitorio.[7]
Patrimoniu natural
Árboles monumentales
Nel so términu crecen dellos exemplares d'árboles monumentales dignos de mención pola so singularidá:[8]
- Carrasca de les Raboseras.
- Llamera de la Ilesia. Robezu exemplar de llamera común o negrucu (Ulmus minor), asitiáu na placeta frente al templu parroquial, que'l so tueru tópase arredoláu por un poyu circular de piedra.
- Pinu Ramudu.
- Caxigal de la Molinera.
- Caxigal del planu de la Fontaniella.
- Sabina de les Cejillas.
Remove ads
Personaxes notables
- Juan Valero Díaz. Nacíu en Alobras, fíu de Francisco Valero (notariu, natural y vecín de Alobras y de María Valero, natural de Jabaloyas, Teruel), bautizáu'l 5 de xunetu de 1577, copia de la so acta de bautismu caltener nel archivu diocesanu d'Albarracín, Teruel.[9] Finó en Madrid, el 16 de xunetu de 1653, siendo soterráu na madrilana ilesia del Hospital Real de la Corona d'Aragón».[10] Al respective de la xenealoxía del personaxe, esiste un documentu epigrafiado «Información de la Xenealoxía y Llimpieza de Sangre de Juan Valero Díaz, secretariu del Conde de Lemos, natural de Alhobras, Reyno d'Aragón, Obispáu de Albarracín», según espediente instruyíu pol Santu Oficiu de la Inquisición, certificáu en Madrid, a 20 de marzu de 1618, nel que s'espón l'orixe familiar del fundador del templu parroquial.[11]-[12]
Remove ads
Política llocal
Últimos alcaldes de Alobras
Resultaos eleutorales
Partíu | 2003 | 2007 | 2011 | 2015 | ||||
PP | 1 | 1 | 2 | 2 | ||||
PAR | - | 1 | 1 | |||||
PSOE | - | - | ||||||
Total | 1 | 1 | 3 | 3 |
Remove ads
Fiestes
- La Virxe d'agostu: díes 14 a 18. Empieza con una cena d'amigos el día 14 víspora de la fiesta y termina el día 18 con una comida de tol pueblu, xotes pela tarde y cena.
- San Isidro: 15 de mayu. Tres los actos relixosos celébrase una comida.
Galería
- «Carrasca de les Raboseras», en Alobras (Teruel).
- «Llamera de la Ilesia», en Alobras (Teruel).
- Detalle de la llamera común esistente frente a la ilesia parroquial de San Fabián y San Sebastián, Alobras (Teruel), añu 2015.
- Detalle de la llamera común esistente frente a la ilesia parroquial de San Fabián y San Sebastián, Alobras (Teruel), añu 2015.
- Detalle de la llamera común esistente frente a la ilesia parroquial de San Fabián y San Sebastián, Alobras (Teruel), añu 2015.
- Vista xeneral del Pino Ramudu», en Alobras (Teruel).
- «Caxigal de la Molinera», en Alobras (Teruel).
- «Caxigal del Prao del Ontanar», en Alobras (Teruel).
- «Sabina de les Cejillas», en Alobras (Teruel).
- Vista xeneral (septentrional) de la parroquial de Alobras (Teruel), asitiada sobre un cerrito alomado, con detalle del abancalamiento (2017).
- Detalle de construcciones tradicionales (vernaculares) en Alobras (Teruel), añu 2017.
- Detalle de construcciones tradicionales (vernaculares) en Alobras (Teruel), añu 2017.
- Construcciones tradicionales (vernaculares) en Alobras (Teruel), añu 2017.
- Construcciones tradicionales (vernaculares) en Alobras (Teruel), añu 2017.
Remove ads
Ver tamién
- Llista de conceyos de la provincia de Teruel
- Ilesia de San Fabián y San Sebastián, templu parroquial del sieglu XVII.
- Pedro Valero Díaz (ca.1630-1700), sobrín de Juan Valero Díaz que tres brillosa carrera como xurista, historiador y escritor acabó siendo Xusticia Mayor d'Aragón (1687-1700).
Notes y referencies
Bibliografía Utilizada
Enllaces esternos
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads