Atiu
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Atiu, tamién conocida como Enuamanu (Tierra de páxaros), ye una islla que s'alcuentra a 187 km de distancia de Rarotonga, nel grupu meridional de les islles Cook.
Los polinesios afayaron Atiu fai unos 1500 años. Créese que los primeres pobladores de Atiu proveníen del archipiélagu de Tahití. Los polinesios provienen de dalgún llugar d'Asia. A pesar de que los viaxes Kon Tiki de Thor Heyerdah dende Suramérica demostraron que baltes viaxes yeren posibles, anguaño créese que los polinesios llegaron de dalgún llugar del este d'Asia fai unos 4000 años. Les pruebes xenétiques de ADN amuesen que xuna raza llamada lapita expandiose escontra l'este, dexando grupos de persones con xenes similares en Taiwán, un únicu valle en Xapón y cruciando el Pacíficu hasta les Islles Marqueses, Tahití, les Islles Cook, pa finalmente llegar a Nueva Zelanda fai unos 1000 años.
Remove ads
Xeografía
Atiu ye una islla volcánica arrodiada por un petón de coral que tien parés de coral fosilizáu de hasta 6 metros d'altor. Les parés, de mediu kilómetru d'anchu, bordien la islla formando una plataforma virtual. Ye un tipu d'islla denomináu makatea a partir de la islla Makatea de les islles Tuamotu. Nel interior del aníu, la erosión creó una zona de tierra cultivable (café y vainilla), que la so altor crez hasta el centru de la islla onde s'atopa una llomba de 71 metros d'altor. Esta mesma erosprovocóión que la mariña tea llena de cueves y túneles, onde añeren diverses especies d'aves.
La superficie total ye de 27 km². la temperatura ye nidia con una media que bazcuya ente los 24 º y 26°c.
Remove ads
Asentamientos humanos
Al contrariu de la mayoría d'islles de la Polinesia, la población vive nel centru de la islla en cinco aldegues bien cercanes: Areora, Ngatiarua, Teenui, Mapumai y Tengatangi. En marzu de 2003, la población xubía a 571 habitantes. [1]
Foi poblada por migraciones polinesies dende les islles de la Sociedá nel sieglu v. Los habitantes de Atiu yeren los guerreros más tarrecíos de les islles Cook, y la so historia inclúi diversos ataques sanguinarios a les islles vecines. El primer européu que llegó foi l'inglés James Cook en 1777. El segundu foi l'evanxelista protestante John Williams, que dexó dos misioneros de Tahaa.[2]
Remove ads
Referencies
Enllaces esternos
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads