Beniparrell
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Beniparrell ye un conceyu de la Comunidá Valenciana, España. Pertenez a la provincia de Valencia y a la comarca de la Huerta Sur.
Remove ads
Xeografía
Asitiáu na zona de transición de la Güerta de Valencia a la Ribera del Júcar. La superficie del términu ye llana. Drena el términu'l ribayu de Picasent.
El clima ye mediterraneu; prodúcense agües na seronda y primavera.
Llocalidaes estremeres
El términu municipal de Beniparrell parte coles llocalidaes d'Albal, Alcàsser y Silla toes elles de la provincia de Valencia.
Historia
Nos sos oríxenes Beniparrell yera una alquería musulmana, pero una vegada conquistáu'l Reinu de Valencia, pasó a manes d'Arnau de Romanina n'agradecimientu polos servicios emprestaos. Arnau sería señor del pueblu hasta'l 1297 cuando se vendió al conventu de Portaceli, por unes 44.000 llibres. Más tarde, el 1314 foi mercáu por un ciudadanu de Valencia. Dempués de dellos cambeos de propietariu más, finalmente volvió al llinaxe de los Romanín.
Nos últimos años del sieglu XIV, convertir nuna propiedá de la familia Escrivà los cualos convirtiéronse en barones de Beniparrell. En 1600 vendiéronse unos terrenes a los monxos carmelites por que construyeren un conventu. Y foi alredor d'ésti onde empezó a establecese la población. Mientres les desamortizaciomes del sieglu XIX el conventu pasó a manes privaes, de nuevu al barón.
Alredor de 1850, Beniparrell construyó'l so propiu conceyu anque dempués pasaría a formar parte d'Albal mientres un tiempu, hasta que de nuevu establecióse como una ciudá independiente por dictame de la reina rexente [[María Cristina d'Habsburgu-Lorena|María Cristina]] (1892). A partir d'esti momentu la hestoria del pueblu foi amestada a la del país. Poro, los representantes fueron escoyíos a deu hasta la llegada de la democracia, y con ella de les primeres eleiciones municipales con sufraxu universal.
Remove ads
Alministración Y Pólitica
Demografía
Cunta con una población de 1.980 habitantes en 2012.
1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2006 | 2007 | 2008 | 2012 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
503 | 581 | 683 | 748 | 819 | 901 | 1.016 | 1.044 | 1.321 | 1.366 | 1.611 | 1.808 | 1.810 | 1.896 | 1.955 | 1.980 |
Economía
Tolos cultivos son de regadío. El naranxal ye la principal producción. Cultívase tamién pataques, cacagüés, fabes, hortolices, ceberes y frutales. Regar con agües del Júcar al traviés de la Acequia Real y tamién con agües del sosuelu. Hai delles granxes avícoles.
La industria atópase venceyada a la de la capital de la provincia (muebles, xuguetes, papel, etc); funcionen almacenes pa la manipulación de la naranxa.
Remove ads
Monumentos
- Ilesia Parroquial. Con pintures del sieglu XVIII, ta dedicada a Santa Bárbara.
Fiestes llocales
- Fiestes Mayores. Celebren les sos fiestes a la Virxe del Carmen el 15 y 16 de xunetu.
- Santa Bárbara. Celebrar del 3 al 4 d'avientu.
Accesos
Referencies
Enllaces esternos
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads