Cerveruela

From Wikipedia, the free encyclopedia

Cerveruelamap
Remove ads

Cerveruela ye un conceyu d'España, asitiáu na Contorna del Campu de Daroca, na provincia de Zaragoza, Aragón. La llocalidá atópase arrodiada dafechu pel ríu Huerva y enclavada ente les sierres de l'Águila y del Peco, nuna paraxa de cayuelas escures.

Thumb
Cerveruela dende la "Paridera del Payar", estribaciones de la Sierra de l'Águila.
Datos rápidos Alministración, Tipu d'entidá ...
Remove ads

Historia

Nel añu 1248, por privilexu de Xaime I, esti llugar se desliga de la dependencia de Daroca, pasando a formar parte de Sesma de Trasierra na Comunidad de Aldeas de Daroca, que dependíen direutamente del rei, perdurando esti réxime alministrativu hasta la muerte de Fernandu VII en 1833, siendo eslleida yá en 1838.

Fiestes

Demografía

Evolución demográfica de Cerveruela
1991199620012004200820112014
462529414637
(Fonte: INE [Consultar])

Política llocal

Últimos alcaldes de Cerveruela

Más información Periodu, Alcalde ...

Resultaos eleutorales

Eleiciones municipales[7]
Partíu 2003 2007 2011 2015
PAR 1 1 1 1
CHA - - -
PP -
Total 1 1 1 1
Remove ads

Llugares d'interés

Ilesia parroquial Santiago'l Mayor

Trátase d'un edificiu asitiáu na parte más alta del pueblu, d'estilu barrocu, y la fecha de la so construcción afitar nel sieglu XVIII. Consta de tres naves d'igual altor, con cabecera plana y cruceru cubiertu con cúpula.

La torre, xunto a la cabecera nel llau del evanxeliu, ye de planta cuadrada y tien dos cuerpos: l'inferior ciegu, de mampostería; el superior de lladriyu con pares d'arcos doblaos de mediu puntu en cada llau.

Los sos retablos son de calter popular de los sieglos XVII y XVIII, destacando l'altar de la Virxe del Pilar.[8]

Peirón de la Virxe del Pilar

Anque tien la advocación de la Virxe del Pilar, tien capiyes con baldosa de cerámica a les cuatro cares: La nuesa Señora del Pilar, San José de Calasanz, San Miguel y San Antón.

La grada y la primer base entá s'adicar ente les piedres del camín y la vera del ribayu. El so altor ye de dos metros, cuerpu de prisma cuadráu, en lladriyu coloráu, y rematáu por senciellu chapitel.

Cada 17 de xineru dir coles caballeríes hasta'l peirón para circunvalarlo tres veces y rezar el Padre nuesu, aición previa a la bendición de los animales domésticos. Asitiar nel encruz del Camín Viejo a Daroca y a Paniza pol puertu.

Espacios naturales

  • Sotu fluvial del ríu Huerva, onde pueden apreciase los chopos cabeceros.
  • Sierra del Peco.
  • Sierra de l'Águila.
  • Peña la Hedra.
  • Cálcer del Huerva.
  • Ruta senderista GR-90.[9]
Remove ads

Referencies

Enllaces esternos

Ver tamién

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads