Colonia (Alemaña)
ciudá d'Alemaña From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Colonia[2] (alemán: Köln; [kœln] (?·i); en kölsch: Kölle
[ˈkœɫə] (?·i)) ye la cuarta ciudá más grande d'Alemaña, precedida per Berlín, Hamburgu y Múnich, y la más poblada dientro del Estáu federáu de Renania del Norte-Westfalia con 1 087 353 habitantes (31 avientu 2023)[3][4], anque Düsseldorf ye la capital del Estáu. Fundada nel añu 38 e.C. como Oppidum Ubiorum («Ciudá de los Ubios»), foi darréu declarada colonia romana col nome de Colonia Claudia Ara Agrippinensium n'alusión a la emperatriz Agripina, esposa del emperador Claudiu y madre de Nerón.
Ye un importante centru económicu y cultural d'importancia internacional y representa unu de los enclaves más importantes del mundu artísticu. Ye famosu por ser la sede del antroxu más espectacular del país. Amás ye la sede de munches asociaciones, empreses mediátiques y numberoses cadenes de televisión, discográfiques y editoriales. La so importancia mora en parte nel so monumentu más emblemáticu: la catedral, la so historia de más de 2000 años, los sos numberosos eventos internacionales, como la so cultura y los so gastronomía que la faen unu de los destinos más visitaos d'Europa. La Universidá de Colonia (alredor de 50 000 estudiantes), la Escuela Téunica Cimera de Colonia (alredor de 25 000 estudiantes) y demás escueles cimeres representa la gran importancia educativa y d'investigación dientro de la rexón del Rin-Ruhr.
L'escelente allugamientu nel ríu Rin, en metá de les principales rutes comerciales ente este y oeste, como sede secular como Ciudá Llibre Imperial tanto como'l so poder eclesiásticu al traviés del arzobispáu nel Sacru Imperiu Romanu consiguió-y ganase un gran prestíu ya importancia nel país. Como ciudá hanseática ganó muncha importancia comercial al traviés del llibre comerciu col restu de l'Hansa. La so importancia como centru neurálxicu de les comunicaciones siguen güei día cola gran cantidá de viaxeros en tren que salen acaldía de la Estación Central (Hauptbahnhof), y la estación Köln Eifeltor, que ye unu de los mayores patios de carga ferroviarios pal tresporte de mercancíes. La infraestructura ferrovial complementase con cuatro puertos interiores pa los trenes. El tresporte aereu tamién tien la so importancia na ciudá debíu al aeropuertu de Colonia/Bonn.
Remove ads
Llocalidaes hermaniaes
Les ciudaes hermaniaes con Colonia son:
- Jiaozuo (
República Popular China)
- Beixín (
República Popular China)
- Tel Aviv (
Israel)
- Neukölln (
Alemaña)
- Tesalónica (
Grecia)
- Corinto (
Nicaragua)
- Cork (
República d'Irlanda)
- Treptow-Köpenick (es)
(
Alemaña)
- Turku (
Finlandia)
- Barcelona (
España)
- Túnez (
Tunicia)
- Rotterdam (
Reinu de los Países Baxos)
- Lille (
Francia)[5]
- Turín (
Italia)[5]
- Esch-sur-Alzette (
Luxemburgu)[5]
- Liverpool (dende mayu 1952) (
Reinu Xuníu)[6]
- Liexa (dende 3 xunetu 1958) (
Bélxica)[7]
- Kyoto (dende 29 mayu 1963) (
Xapón)
- Cluj-Napoca (dende 13 payares 1976) (
Rumanía)[8]
- Indianapolis (dende 1988) (
Estaos Xuníos)
- Volgográu (dende 28 payares 1988) (
Rusia)[9]
- Katowice (dende 1991) (
Polonia)
- Belén (dende 1996) (
Estáu de Palestina)
- Estambul (dende 1997) (
Turquía)
- Rio de Janeiro (dende 19 setiembre 2011) (
Brasil)[10]
Remove ads
Referencies
Enllaces esternos
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads