Eugène Ionesco

From Wikipedia, the free encyclopedia

Eugène Ionesco
Remove ads

Eugène Ionesco (rumanu: Eugen Ionescu; 26 de payares de 1909, Slatina  28 de marzu de 1994, XIV Distritu de París)[10], foi un dramaturgu y escritor rumanu en llingua francesa, escoyíu miembru de l'Academia francesa el 22 de xineru de 1970. Foi unu de los principales dramaturgos del teatru del absurdu.

Datos rápidos 17. Sillón 6 de la Academia Francesa (es), Vida ...
Remove ads

Biografía

De padre rumanu y madre francesa, viaxó a París con un añu y vivió ellí hasta los trelce. En 1925 volvió a Rumanía y estudió la carrera de Lletres. Enseñó francés mientres tres años nun Institutu de Bucarest, hasta qu'en 1938 tornó a Francia pa establecese definitivamente. Trabayó nuna editorial, dempués nun bancu y empezó una tesis doctoral sobre la muerte na poesía francesa que nun terminaría. Rellacionar col grupu de la revista lliteraria Cahiers du Sud enantes de dedicase por entero a la so producción dramática.

Thumb
Balta de Eugène Ionesco nel campusantu de Montparnasse.

Morrió en 1994 y ta soterráu nel campusantu de Montparnasse en París.

La so primer obra de teatru, La cantante calva estrenar nel Théâtre des Noctambules en 1950. La so intelixencia, novedá y rotura cola lóxica llevar a la fama, fama que nun lo abandonaría nes sos posteriores obres. Foi, xunto al irlandés Samuel Beckett, el padre del teatru del absurdu, por aciu el cual él fai "d'un testu burlesco, un xuegu dramáticu; y de un testu dramáticu un xuegu burlesco". Más allá de la mera ridiculización de situaciones banales, les obres de Ionesco dibuxen de manera tanxible la soledá de los humanos y la consolancia de l'adoración a ídolos vacíos, ente otres temes.

Remove ads

Obres

Teatru

  • La cantante calva (1950)
  • La lleición (1950)
  • El porvenir ta nos güevos (1951)
  • Les sielles (1952)
  • Amadeo o cómo salir del pasu (1953)
  • L'impromtu de l'alma (La improvisación de l'alma) (1955)
  • El nuevu inquilín (1956)
  • El rinoceronte (1959)
  • El rei muérrese (1962)
  • Deliriu a dúu (1962)
  • La photo du colonel (La semeya del coronel) (1962)
  • El Cuadru (1962)
  • El peatón del aire (1962)
  • La sede y la fame (1964)
  • Jacques o la sumisión (1970)
  • Jeux de massacre (El xuegu de la peste) (1970)
  • Macbett (1972)
  • Esi terrible chamizu (1973)
  • L'home de les maletes (1975)
  • Voyages chez les morts (Viaxes al otru mundu) (1980)
  • Novedaes del frente de Batalla
  • callate(1981)
  • latente du parnet

Ensayos

  • La tragédie du langage (1958)
  • Expérience du théâtre (1958)
  • Discours sur l'avant-garde (1959)
  • Notes y contranotas (1962)
  • Découvertes (Descubrimientos) (1969)
  • Antídotos (1977)
  • Le blanc et le noir (El blancu y el negru) (1981)
  • prefaciu al llibru Qu'a-t-on fait de Rhinocéros d'Eugène Ionesco à travers le monde?: Allemagne, France, Roumanie, Iran, Japon, U.S.A. (1995) d'Ahmad Kamyabi Mask

Diarios, noveles y artículos

  • La Vase (1956)
  • Le Piéton de l'air (1961)
  • Journal en miettes (1967). Publicáu n'español per Editorial Guadarrama en 1968: «Diariu» con traducción de Marcelo Arroita-Jauregui
  • Présent passeé, Passe présent (1968). Publicáu n'español por Guadarrama: «Diariu II»
  • Le solitaire (1973)
  • La photo du colonel (La semeya del coronel) (1962)
  • La vase (La folla) (1970). Guión
  • El solitariu (novela) (1974)
  • Cuentos pa neños menores de tres años (1976)
  • Un home en cuestión (1979) Recopilarión d'artículos
  • La busca intermitente (1987) Diariu
Remove ads

Ver tamién

Referencies

Enllaces esternos

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads