Gavrilo Princip

From Wikipedia, the free encyclopedia

Gavrilo Princip

Gavrilo Princip (Obljaj, Bosnia, 13 de xunetu[CX]/25 de xunetu[CG] de 1894 – Terezin, Bohemia, 28 d'abril de 1918) foi un nacionalista estremista serbo-bosniu qu'asesinó al herederu a la corona d'Austria-Hungría, l'archiduque Franciscu Fernandu, y a la so esposa, la duquesa de Hohenberg Sofía Chotek, el 28 de xunu[nota 1] de 1914 en SarayevuSarayevu, la capital de Bosnia.

Datos rápidos Vida, Nacimientu ...
Gavrilo Princip
Thumb
Vida
Nacimientu Obljaj (es) [1], 13 de xunetu de 1894 (xul.)[2]
Nacionalidá Imperiu austrohúngaru [3]
Residencia Sarayevu
Muerte Theresienstadt Small Fortress (en) [4], 28 d'abril de 1918[5] (23 años)
Sepultura Vidovdan Heroes chapel (en)
Causa de la muerte tuberculosis
Familia
Casáu con ensin valor
Familia
Pueblu Q31182974
Estudios
Estudios First Belgrade Gymnasium (en)
Llingües falaes serbiu[6]
Oficiu
Oficiu revolucionariu
Llugares de trabayu Sarayevu
Miembru de Joven Bosnia (es)
Serviciu militar
Lluchó en Primer Guerra Mundial
Creencies
Relixón Iglesia ortodoxa serbia (es)
IMDb nm1532728
Thumb
Zarrar
Thumb
Princip na prisión de Terezin

Princip pertenecía a un movimientu xuvenil separatista d'ideales yugoeslavistes conocíu como Xoven Bosnia que lluchaba pola lliberación de Bosnia y Herzegovina del dominiu austrohúngaru y la so integración a Serbia pa la creación d'un estáu nacional yugoslavu.[nota 2] Pero lo que sería daveres trascendental yera que, según Austria-Hungría, el comandu terrorista dientro del qu'actuara, taba al serviciu de ciertos grupos radicales en Belgráu;[nota 3] más específicamente, señalóse a la Mano Negra, una sociedá secreta serbia tamién llamada Unificación o Muerte, y al so líder, el coronel Apis, xefe del serviciu d'intelixencia serbia, como responsables direutos del atentáu, pese al esfuerciu que fixeron tolos implicaos llevaos a xuiciu por convencer a les autoridaes austrohúngares d'actuar por iniciativa propia y magar la falta d'abondes pruebes. Yá que con ello Austria-Hungría tenía la sida que buscaba pa empecipiar les hostilidaes contra Serbia que, como parte de la so política d'espansión escontra los Balcanes, taba esperando.[nota 4]

Pero nenguna d'estes naciones diría sola a la guerra.[nota 5] De cuenta que el magnicidiu protagonizáu por Princip convirtióse nel desencadenante que les grandes potencies europees, aliaes en dos bandos distintos, esperaben pa poder enfrentase ente sigo y camudar el xuegu de poderes nos distintos frentes en que se desenvolvería la mayor guerra enxamás vista hasta entós na historia de la humanidá: la Primer Guerra Mundial[nota 6] (1914-1918).

Ver tamién

Notes

  1. Día de San Vito pa la Ilesia Ortodoxa Serbia.
  2. Paga la pena tener en considerancia que un motivu importante del bracéu que los integrantes de la Xoven Bosnia sosteníen en contra de los Habsburgu y que subyacía darrera del patriotismu y la ideoloxía yugoslavistes, yera precisamente la llucha pola meyora de les condiciones sociales na Bosnia rural del so tiempu y el consiguir la equidá pa una sociedá tan segregada en distintos grupos.
  3. Quien los adomaríen, entamaríen y apurríen les armes pal atentáu n'unu de los munchos intentos por desestabilizar la posición del Imperiu Austrohúngaru nos Balcanes y asina espander entá más la yá enanchaes fronteres de Serbia tres les Guerres Balcániques nes qu'esta última venciera a Turquía y a Bulgaria.
  4. Una obra que puede consultase sobre esti puntu y cuasi contemporánea a esos fechos ye L'Autriche-Hongrie "brillant second".
  5. Serbia taba protexida per Rusia que, de la mesma, tenía una alianza con Francia ya Inglaterra, ente qu'Austria-Hungría tenía'l sofitu d'Alemaña, la so aliada.
  6. Denominada entós daquella «Gran Guerra».

Referencies

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.