Idioma moksha
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
L'idioma moksha (moksha: мокшень кяль) ye un idioma miembru de la subdivisión finno-volgaica de les llingües uráliques con aproximao 500,000 falantes nativos. El moksha ye l'idioma mayoritariu na zona occidental de Mordovia.[1] Ye relativamente paecíu al idioma erzya, el que nun ye tan intelixible. El moksha ta consideráu como una llingua cercana a los estinguíos idiomes meshchero y muromiano. Hai 6 dialeutos del moksha: Central, Occidental (o dialeutu Zubu), Suroccidental, Nortizu, Suroriental y Sureñu.
Remove ads
Estatus oficial
El moksha ye unu de los trés idiomes oficiales en Mordovia. El derechu a tener la so propia llingua ta garantizáu pola so constitución.[2] Nun hai nenguna llei especial de llinguaxe regulando l'usu del moksha. Les Cortes y les axencies gubernamentales en Mordovia van siguir los sos procedimientos y los documentos oficiales nos idiomes moksha, erzya y rusu.
Sistema d'escritura
El moksha escribir en alfabetu cirílicu, con regles de delletréu idéntiques al rusu y de resultes d'eso les vocales y, ä, ə nun tán indicaes como un camín consistente.[3] La versión moksha del alfabetu cirílicu tien delles lletres extras, yá sían dígrafos o lletres aisllaes con diacríticos.[4] Anque l'usu del alfabetu llatín pal moksha foi oficialmente aprobáu pol CIK VCKNA (Comité executivu xeneral del Comité del Nuevu Alphabeto Xuníu) el 25 de xunu de 1932, nunca foi introducíu.

- SIL code: MDF
- ISO 639-2: mdf
- Alfabetu Llatín (1930s): A/a, B/в, C/c, Ç/ç, D/d, Ə/ә, Y/y, F/f, G/g, Y/y, I/i, J/j, K/k, L/l, M/m, N/n, O/o, P/p, R/r, S/s, Ş/ş, T/t, O/o, V/v, X/x, Z/z, ƶ, ь, rx, lh
- Alfabetu Cirílicu Rusu pal Moksha: А/а, Б/б, В/в, Г/г, Д/д, Е/е, Ё/ё, Ж/ж, З/з, И/и, Й/й, К/к, Л/л, М/м, Н/н, О/о, П/п, Р/р, С/с, Т/т, У/у, Ф/ф, Х/х, Ц/ц, Ч/ч, Ш/ш, Щ/щ, Ъ/ъ, Ы/ы, Ь/ь, Э/э, Ю/ю, Я/я
- Alfabetu llatín Alternativu: Aa, Ää, Bb, Cc, Dd, Ee, Ff, Gg, Hh, Ii, Jj, Kk, Ll, Mm, Nn, Oo, Pp, Qq, Rr, Ss, Tt, Uu, Vv, Ww, Xx, Yy, Zz
Pronunciación del alfabetu cirílicu
Literatura
Antes de 1917 publicáronse cerca de cien libros y folletos, la mayoría de calter relixosu. Xunto con ellos, había más de 200 manuscritos que nun s'imprimieron, ente ellos unes 50 llistes de pallabres. Nel sieglu XIX la Sociedá Rusa-Otordoxa de Misioneros en Kazán publicó llibros elementales Mokshas del Rusu pa los Mokshas. Amás, el moksha empezó a desenvuelve un ciertu papel como llingua poética. D'esta miente, el gran estudiosu nativu Makar Evsévyev publicó cantares folklóricas moksha ya imprimir nun solu volume en 1897. Nel periodu soviéticu tempranu, la mayor parte de trabayos publicaos xiraben en redol a temes sociales y políticos. La impresión de llibros moksha yá taba completa en Moscú antes del establecimientu del Distritu Nacional Mordoviano en 1928. Les conferencies oficiales en 1928 y 1935 concluyeron que'l dialeutu del noroeste convertir na base del idioma lliterariu moksha.
Remove ads
Espresiones Comunes
Remove ads
Bibliografía
- Черапкин И.Г. Мокша-мордовско – русский словарь. Саранск, 1933
- Juhász Jenő. Moksa-Mordvin szójegyzék. Budapest, 1961
- Paasonen H. Mordwinisches worterbuch, Helsinki EL SO Seura, 1990-1998
- Ермушкин Г.И. Ареальные исследования по восточным финно-угорским языкам (Areal research in East Fenno-Ugric languages). Москва, 1984
- Аитов Г. 'Новый алфавит - великая революция на Востоке. К межрайонным и краевой конференции по вопросам нового алфавита. Саратов, Нижневолжское краевое издательство, 1932. 73 с.
- Denis Sinor, The Uralic Languages: Description, History and Foreign Influences
Remove ads
Referencies
Enllaces esternos
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads