Isabel-Clara Simó

Isabel-Clara Simó i Monllor (4 d'abril de 1943, Alcoi – 13 de xineru de 2020, Barcelona) foi una escritora y periodista española en llingua catalana, amás de política militante de Solidaritat Catalana per a la Independència (SI).

Isabel-Clara Simó
7. Dean of the Institució de les Lletres Catalanes (en) 2016 - 2019 ← Francesc Parcerisas (en) - Margarida Aritzeta i Abad →
Vida
Nacimientu	Alcoi[1], 4 d'abril de 1943[2]
Nacionalidá	España
Muerte	Barcelona[3], 13 de xineru de 2020[4] (76 años)
Causa de la muerte	esclerosis llateral amiotrófica
Familia
Casada con	Xavier Dalfó i Hors (en)
Estudios
Llingües falaes	catalán[5] castellanu francés[6]
Oficiu
Oficiu	periodista, escritora
Participante Koiné Manifest (en)
Premios	ver Mercè Rodoreda Award  (1978) Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians  (1985) Premi Sant Jordi de novel·la  (1993) Premiu Crítica Serra d'Or de Lliteratura y Ensayu  (1993) Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians  (1999) Cruz de Sant Jordi  (1999) [7] Premi Andròmina de narrativa  (2001) [[]]  (2002) Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians  (2004) City of Alzira Novel Prize  (2007) : Q17742438 Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians  (2009) Prèmi Pompeu Fabra per la trajectòria professionala, scientifica o civica  (2009) premi Trajectòria  (2009) [8] Joanot Martorell award of narrative  (2010) Valencian of the year award  (2011) Premiu de Teatru Ciudá d'Alcoi  (2011) Jaume Fuster Award  (2013) Vives University Network Medal of Honor  (2016) Premiu d'Honor de les Lletres Catalanes  (2017) [[]]  (2018)
Miembru de	Plataforma per la llengua
Creencies
Partíu políticu	Catalan Solidarity for Independence (en) [9]

Biografía

Isabel-Clara Simó està llicenciada en filosofía i en periodismu, i doctorada en filoloxía romànica na Universitat de Valencia.^[10] Obres como Júlia (1983) o D'Alcoi a Nova York (1987) tuvieron ambientaes n'Alcoi la so ciudá de nacencia.^[11] Ye considerada como una de les escritores modernes más importantes de lliteratura catalana. Foi gallardoniada en múltiples ocasiones; ente otres distinciones, en 1978 col Premiu Víctor Català por És quan miro que hi veig clar; en 1993 recibió'l premiu Sant Jordi por La Salvatge, en 1999 foi-y concedida la Cruz de San Xurde pola so trayeutoria lliteraria, nel 2001 otorgar el premiu Andròmina de narrativa por Hum... Rita!:el hombre que husmeaba mujeres, el Premiu de la Crítica de Escritores Valencianos n'ensayu, por En legítima defensa y el Premiu Joanot Martorell de narrativa por Amor meva.

Como periodista, foi direutora del selmanariu Canigó y ye columnista nel diariu Avui. Foi Delegada del Llibru del Departamentu de Cultura de la Generalitat de Cataluña.

L'añu 2013, foi reconocida pol Conceyu d'Alcoi cola concesión de la medaya d'oru de la ciudá y el nomamientu como fía predilecta.^[12]

Obres

D'ente los sos más de cuarenta obres, destaquen les siguientes:

• Júlia (1983)
• Alcoi - Nova York (1987)
• La veïna (1990)
• La Nati (1991)
• Raquel (1992)
• Històries perverses (1992)
• La Salvatge (1994)
• Dones (1997)
• El gust amarg de la cervesa (1999)
• T'imaxines la vida sense ell? (2000)
• Carta al meu nét. Sobre'l nacionalisme (2000)
• La Nati (2001)
• Estimats homes (una caricatura) (2001)
• L'home que volava nel trapèzi (2002)
• En llexítima defensa (2003)
• Angelets (2004)
• El caníbal (2007)
• El meu germà Pol (2007), Premiu de Novela Ciudá d'Alzira.
• Adéu, Boadella (2008)
• Els racons de la memòria (2009)
• Homes (2010)
• El meu germa Pol (2006)

Obres dramátiques representaes

• Dona i Catalunya. Institut Francès, 1982
• Dones. Mite-les. Barcelona: Teatre Regina, 1999
• Còmplices. Pep Cortès, Granollers: Teatre de Ponent, 2003

La so obra foi traducida al alemán, l'inglés, el vascu, el Castellanu, el francés, el gallegu, l'italianu, el neerlandés y el suecu.