Jacques Derrida
From Wikipedia, the free encyclopedia
Jacques Derrida (15 de xunetu de 1930, El Biar (es) – 8 d'ochobre de 2004, V Distritu de París) foi un filósofu francés. Derrida foi famosu por aniciar el métodu conocíu como decostrución, que munchos otros filósofos y artistes -él mesmu ente ellos- esploraríen col tiempu. Esti conceutu fai crítica de les presuposiciones nel llinguaxe y les pallabres. El so oxetivu ye atopar el sentíu de la pallabra "nel orixe", dexándola "nidia" ensin les capes de sentíos que la historia y l'usu téngan-y añadío. Morrió en París d'un cáncer nel páncreas.
Jacques Derrida![]() | |
---|---|
![]() | |
Vida | |
Nacimientu | El Biar (es) [1], 15 de xunetu de 1930[2] |
Nacionalidá | Francia [3] |
Muerte | V Distritu de París[4], 8 d'ochobre de 2004[5] (74 años) |
Sepultura | Cemetery of Ris-Orangis (en) |
Causa de la muerte | cáncer de páncrees |
Familia | |
Casáu con | Marguerite Derrida (1957 – 2004) |
Fíos/es |
|
Estudios | |
Estudios |
École normale supérieure Facultá d'Arte de París Universidá de París I Panthéon-Sorbonne 1980) doctoráu : ciencies humanes Universidá de Harvard Lycée Louis-le-Grand |
Direutor de tesis | Jean-Toussaint Desanti |
Direutor de tesis de |
Bernard Stiegler Catherine Malabou Carlos Alberto Lobo Serge Margel Hadrien Laroche Philippe Beck François Raffoul Pierre-Henri Castel Karel Thein (en) Carlos Lobo Manola Antonioli |
Llingües falaes | francés[7] |
Alumnu de |
Étienne Borne Michel Foucault Louis Althusser Jean Hyppolite |
Profesor de |
Paul B. Preciado Bernard-Henri Lévy |
Oficiu | |
Oficiu | filósofu, críticu lliterariu, profesor universitariu, escritor |
Llugares de trabayu | Francia |
Emplegadores |
Escuela d'Estudios Cimeros en Ciencies Sociales European Graduate School (es) Universidá de California n'Irvine |
Premios |
ver
|
Influyencies | Martin Heidegger, Platón, James Joyce, Friedrich Nietzsche, Ferdinand de Saussure, Emmanuel Levinas, Sigmund Freud, Edmund Husserl, Jean-Jacques Rousseau, Karl Marx, Claude Lévi-Strauss, Georg Wilhelm Friedrich Hegel, Georges Bataille, Louis Marin, Louis Althusser, Michel Foucault, Walter Benjamin, Antonin Artaud y Ludwig Wittgenstein |
Miembru de | Academia de les Artes y les Ciencies d'Estaos Xuníos |
Movimientu |
posestructuralismo (es) deconstrucción (es) |
IMDb | nm1104986 |
Ye, sicasí, el pensador de finales del sieglu XX que más polémica llevantó.
Llibros escoyíos
- De la grammatologie ("De la gramatoloxía"), 1967
- La dissémination ("L'espardimientu"), 1972
- L'écriture et la différence ("La escritura y la diferencia"), 1979
- Heidegger et la question ("Heidegger y la entruga"), 1990
- Résistances de la psychanalyse ("Resistencies del sicoanálisis"), 1996
- Cosmopolites de tous les pays encore un effort ("Cosmopolites de tolos países, índa un esfuerciu más"), 1997
- Marx en jeu ("Marx en xuegu"), con Marc Guillaume, 1997
- Sur paroles ("Sobre pallabres"), 1999
- Le concept du 11 septembre, charles en Nueva York ente Giovanna Borradori, Jacques Derrida y Jürgen Habermas, 2002
Referencies
Enllaces esternos
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.