Las Inviernas
conceyu de la provincia de Guadalaxara (España) From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Las Inviernas ye un conceyu español de la provincia de Guadalaxara, na comunidá autónoma de Castiella-La Mancha.
Esta llocalidá tópase asitiada na Cañada Real Soriana Oriental como parte del itinerariu de la Ruta de la Llana, ente Moranchel y Mirabueno.
Remove ads
Etimoloxía
La llocalidá llamóse Les Hibiernas nos tiempos nos que José Cornide percorrió La Alcarria ente 1793 y 1795.[3] Muncho primero, a finales del sieglu XII, la llocalidá llamóse Ivierna.[4]
Xeografía
La villa de Las Inviernas ta asitiada nun recuesto de la marxe derecha del regueru San Roque, afluente del ríu Tajuña.[5]
Según Cornide, que percorrió La Alcarria ente 1793 y 1795, Las Inviernas "tien abondo monte bueco de encina y delles vegues cultivaes".[3]
Frente a Las Inviernas, y nel so contautu colos materiales del terrén secundariu, reparar grueses capes de marga acoloratada.[6] Esisten capes delgaes de caliar y de conglomeráu tamién frente al pueblu.[7]
Tien un clima mediterraneu continentalizado.
Remove ads
Demografía
1877 | 1887 | 1897 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2001 | 2008 | 2013 | 2015 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
406 | 451 | 429 | 436 | 426 | 407 | 402 | 343 | 342 | 374 | 246 | 130 | 110 | 87 | 91 | 74 | 66 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
(Fonte: INE) |
Economía
Agricultura de secanu de ceberes, horticultura y hostelería.
Monumentos
- Ilesia parroquial del sieglu XVI con oríxenes románicos del sieglu XII.
Historia
Ente 1532 y 1533, sieglu XVI, el viaxeru Claude de Bronseval, monxu cisterciense, pasó pol pueblu.[8]
En 1591, Hernando Alonso y los sos hermanos Rodrigo y Miguel Alonso, vecinos de Ibiernas, empecipiaron pleitu de fidalguía.[9]
Dende 1619 a 1672, los conceyos, xusticies y reximientos de Alaminos, Las Inviernas, Masegoso de Tajuña y Algora pleitiaron ante la Chancillería de Valladolid sobre'l derechu al aprovechamientu de los montes y términos de Alaminos, Las Inviernas, Masegoso y Algora, pa curtia de lleña y recoyida d'abiyota.[10]
En 1690, empecipióse otru pleitu ente'l Conceyu, xusticia y reximientu d'Alaminos contra'l Conceyu, xusticia y reximientu de Las Inviernas, sobre derechu al aprovechamientu comunal de los términos y montes de Las Inviernas y barriu d'Algora.[11] Esti pleitu enllargar hasta 1692.
A mediaos del sieglu XIX, la parroquia de Las Inviernas formaba parte del arciprestalgu de Cifuentes.[12]
Remove ads
Personalidaes
Fiestes
- Fiestes populares, el 21 de xunu.
- Caridaes de San Acacio, el 24 de xunu.
Referencies
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads