Linus Pauling

From Wikipedia, the free encyclopedia

Linus Pauling

Linus Carl Pauling (* Portland, 28 de febreru de 1901 - 19 d'agostu de 1994) foi un químicu de los Estaos Xuníos y una de les mentes más preclares del sieglu XX. Elli mesmu llamábase cristalógrafu, biólogu molecular ya investigador médicu. Foi unu de los primeros químicos cuánticos, y recibió'l Premiu Nobel de Química en 1954, pol so trabayu nel que describía la natura de los enllaces químicos.

Premiu Nobel de la Paz
Datos rápidos profesor, Vida ...
Linus Pauling
Thumb
profesor

1969 - 1974
Vida
Nacimientu Portland[1], 28 de febreru de 1901[2]
Nacionalidá Estaos Xuníos [3]
Residencia Corvallis
Big Sur
Lake Oswego (es)
Muerte Big Sur[4], 18 d'agostu de 1994[2] (93 años)
Causa de la muerte cáncanu de próstata[5]
Familia
Casáu con Ava Helen Pauling [6]
Fíos/es Peter Pauling
Estudios
Estudios Institutu de Teunoloxía de California 1925) Philosophiæ doctor : física matemática (es) , fisicoquímica
Universidad Estatal de Oregón (es)
(setiembre 1917 - xunu 1922) Bachiller Universitario en Ciencias en Ingeniería Química (es)
Nivel d'estudios Bachiller Universitario en Ciencias en Ingeniería Química (es) (Inxeniería química)
Tesis The Determination With X-Rays of the Structures of Crystals, Dissertation (Ph.D.)
Direutor de tesis Roscoe G. Dickinson (es)
Richard Tolman (es)
Direutor de tesis de Martin Karplus
William Lipscomb
Tang Youqi
Lawrence O. Brockway
Edgar Bright Wilson (es)
Matthew Meselson
Kurt Mislow
James Holmes Sturdivant (es)
James Lynn Hoard (es)
David Harker
Arthur Pardee (es)
Max Tofield Rogers
Harvey Itano
David Powell Shoemaker
George Alexander Feigen
Joseph Kraut
Barclay Kamb
Gary Felsenfeld
Phillip Alfred Vaughan
Edwin Nichols Lassettre
John Y. Beach
James D. McCullough
Robert E. Rundle
Leonard Lerman
Llingües falaes esperantu[7]
inglés[2]
Alumnu de Arnold Sommerfeld
Profesor de Martin Karplus
Jerry Donohue
Oficiu
Oficiu químicu, físicu, esperantista, profesor universitariu, bioquímicu, activista pola paz, cristalógrafu, biofísicu, activist shareholder (en)
Llugares de trabayu Palo Alto
Emplegadores Universidad Estatal de Oregón (es)
Linus Pauling Institute (en)
Institutu de Teunoloxía de California  (1927 –  1963)
Universidá de California en San Diego  (1967 –  1969)
Universidá Stanford  (1969 –  1975)
Premios
Nominaciones
Influyencies Irwin Stone y Walter Heitler
Miembru de Royal Society
Sociedá Filosófica Americana
Academia de les Ciencies de Baviera
Academia Nacional de Ciencies de los Estaos Xuníos
Academia Internacional de Ciencia Cuántica Molecular (es)
Academia Francesa de les Ciencies
Academia de les Artes y les Ciencies d'Estaos Xuníos
Academia de Ciencies de la Xunión Soviética
Royal Society of Edinburgh
Academia Alemana de les Ciencies Naturales Leopoldina
Académie Nationale de Médecine (es)
Academia Polaca de Ciencies
Movimientu ateísmu[7]
Creencies
Relixón ateísmu
scarc.library.oregonstate.edu…
Thumb
Zarrar
Thumb
Linus Carls Pauling.

Pauling ye una de les poques persones que recibieron el Premiu Nobel en más d'una ocasión[26] yá que tamién recibió'l Premiu Nobel de la Paz en 1962, pola so campaña contra les pruebes nucleares terrestres.[27]

Referencies

Enllaces esternos

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.