Linus Pauling
From Wikipedia, the free encyclopedia
Linus Carl Pauling (* Portland, 28 de febreru de 1901 - 19 d'agostu de 1994) foi un químicu de los Estaos Xuníos y una de les mentes más preclares del sieglu XX. Elli mesmu llamábase cristalógrafu, biólogu molecular ya investigador médicu. Foi unu de los primeros químicos cuánticos, y recibió'l Premiu Nobel de Química en 1954, pol so trabayu nel que describía la natura de los enllaces químicos.
Premiu Nobel de la Paz ![]() |
Linus Pauling![]() | |||
---|---|---|---|
![]() | |||
1969 - 1974 | |||
Vida | |||
Nacimientu | Portland[1], 28 de febreru de 1901[2] | ||
Nacionalidá | Estaos Xuníos [3] | ||
Residencia |
Corvallis Big Sur Lake Oswego (es) | ||
Muerte | Big Sur[4], 18 d'agostu de 1994[2] (93 años) | ||
Causa de la muerte | cáncanu de próstata[5] | ||
Familia | |||
Casáu con | Ava Helen Pauling [6] | ||
Fíos/es | Peter Pauling | ||
Estudios | |||
Estudios |
Institutu de Teunoloxía de California 1925) Philosophiæ doctor : física matemática (es) , fisicoquímica Universidad Estatal de Oregón (es) (setiembre 1917 - xunu 1922) Bachiller Universitario en Ciencias en Ingeniería Química (es) | ||
Nivel d'estudios | Bachiller Universitario en Ciencias en Ingeniería Química (es) (Inxeniería química) | ||
Tesis | The Determination With X-Rays of the Structures of Crystals, Dissertation (Ph.D.) | ||
Direutor de tesis |
Roscoe G. Dickinson (es) Richard Tolman (es) | ||
Direutor de tesis de |
Martin Karplus William Lipscomb Tang Youqi Lawrence O. Brockway Edgar Bright Wilson (es) Matthew Meselson Kurt Mislow James Holmes Sturdivant (es) James Lynn Hoard (es) David Harker Arthur Pardee (es) Max Tofield Rogers Harvey Itano David Powell Shoemaker George Alexander Feigen Joseph Kraut Barclay Kamb Gary Felsenfeld Phillip Alfred Vaughan Edwin Nichols Lassettre John Y. Beach James D. McCullough Robert E. Rundle Leonard Lerman | ||
Llingües falaes |
esperantu[7] inglés[2] | ||
Alumnu de | Arnold Sommerfeld | ||
Profesor de |
Martin Karplus Jerry Donohue | ||
Oficiu | |||
Oficiu | químicu, físicu, esperantista, profesor universitariu, bioquímicu, activista pola paz, cristalógrafu, biofísicu, activist shareholder (en) | ||
Llugares de trabayu | Palo Alto | ||
Emplegadores |
Universidad Estatal de Oregón (es) Linus Pauling Institute (en) Institutu de Teunoloxía de California (1927 – 1963) Universidá de California en San Diego (1967 – 1969) Universidá Stanford (1969 – 1975) | ||
Premios |
ver
| ||
Nominaciones |
ver
| ||
Influyencies | Irwin Stone y Walter Heitler | ||
Miembru de |
Royal Society Sociedá Filosófica Americana Academia de les Ciencies de Baviera Academia Nacional de Ciencies de los Estaos Xuníos Academia Internacional de Ciencia Cuántica Molecular (es) Academia Francesa de les Ciencies Academia de les Artes y les Ciencies d'Estaos Xuníos Academia de Ciencies de la Xunión Soviética Royal Society of Edinburgh Academia Alemana de les Ciencies Naturales Leopoldina Académie Nationale de Médecine (es) Academia Polaca de Ciencies | ||
Movimientu | ateísmu[7] | ||
Creencies | |||
Relixón | ateísmu | ||
scarc.library.oregonstate.edu… | |||
![]() | |||

Pauling ye una de les poques persones que recibieron el Premiu Nobel en más d'una ocasión[26] yá que tamién recibió'l Premiu Nobel de la Paz en 1962, pola so campaña contra les pruebes nucleares terrestres.[27]
Referencies
Enllaces esternos
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.