Macoubea guianensis
especie de planta From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
El ucuye, amapá, cumá, cucuy o molongó (Macoubea guianensis) ye un árbol de la familia de les apocinacees, nativa de l'Amazonia, que crez nes Guayanes, Bahia y norte de Brasil, sur de Venezuela, Colombia y nororiente de Perú, nes tierres baxes non inundables, hasta los 1.600 m d'altitú.
Remove ads
Descripción
Algama ente 5 y 25 m d'altor, el tueru presenta un exudáu blancu.[2] Fueyes simples, opuestes, elíptiques[3] o obovaes de 10 a 19 cm de llargor por 4,5 a 9,5 cm d'anchu. Inflorescencia terminal en visu corimbosa, con munches flores marielles pequeñes, tremaes, pedúnculu de 1 a 2,5 cm de llargor.[2] El frutu ye una baga subglobular[3] (forma de caparina), de color canela al maurecer, sincárpica, gruesos, de 4 a 5,5 cm de llargu, rugosos; con delles granes oblongues, de 1,3 a 1,6 cm de llargu, negres, rugosas,[2] que llexen nel xarabe qu'enllena'l frutu.
Remove ads
Usos
Ye cultiváu polos indíxenes nos sos chagres pa consumir el so frutu, ricu en azucres, que apurre amás potasiu y calciu.[4] Xeneralmente consúmese freso zucando'l miel que contién, pero tamién se dexa lleldar el líquidu del frutu ensin abrir pa llograr un llicor[4] o se macera y cocínase pa preparar un zusmiu llechiento.[5]
El exudáu o latex del tarmu usar na medicina tradicional, que-y atribúi propiedaes pa solliviar les enfermedaes pulmonares.[3]
Remove ads
Taxonomía
Macoubea guianensis describióse por Jean Baptiste Christophore Fusée Aublet y espublizóse en Histoire des Plantes de la Guiane Françoise 2(Suppl.): 18, t. 378. 1775.[6]
- Tabernaemontana aubletii (Aubl.) Pulle, Recueil Trav. Bot. Néerl. 9: 157 (1912).
- Tabernaemontana macrophylla Poir. in J.B.A.P.M.de Lamarck, Encycl., Suppl. 5: 267 (1817).
- Tabernaemontana reticulata A.DC. in A.P.de Candolle, Prodr. 8: 366 (1844).
- Tabernaemontana paucifolia Müll.Arg. in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.), Fl. Bras. 6(1): 87 (1860).
- Merizadenia amplifolia Miers, Apocyn. S. Amer.: 79 (1878), nom. illeg.
- Rhigospira paucifolia (Müll.Arg.) Miers, Apocyn. S. Amer.: 69 (1878).
- Rhigospira reticulata (A.DC.) Miers, Apocyn. S. Amer.: 69 (1878).
- Rhigospira tropezosa Miers, Apocyn. S. Amer.: 70 (1878).
- Macoubea paucifolia (Müll.Arg.) Markgr. ex Ll.Williams, Publ. Field Mus. Nat. Hist., Bot. Ser. 15: 422 (1936).
- Macoubea reticulata (A.DC.) Markgr., Notizbl. Bot. Gart. Berlin-Dahlem 14: 178 (1938).
- Macoubea tropezosa (Miers) Markgr., Notizbl. Bot. Gart. Berlin-Dahlem 14: 178 (1938).
- Parahancornia tabernaemontana Woodson, Bull. Torrey Bot. Club 75: 556 (1948).
- Macoubea witotorum R.E.Schult., Bot. Mus. Leafl. 24: 193 (1976).[7]
Ver tamién
Referencies
Bibliografía
Enllaces esternos
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads