Margaret Sullavan

From Wikipedia, the free encyclopedia

Margaret Sullavan
Remove ads

Margaret Brooke Sullavan (16 de mayu de 1909, Norfolk  1 de xineru de 1960, New Haven) foi una actriz d'Estaos Xuníos.

Datos rápidos Vida, Nacimientu ...
Remove ads

Trayeutoria

Margaret Sullavan nació'l 16 de mayu de 1909, anque, por error, en munchos archivos apaez como fecha de la so nacencia l'añu [[1919].

Dende la so mocedá sintió enclín pola interpretación y la danza. Debutó nos escenarios a la edá de 17 años cola compañía University Players. Nella atopábense daquella, ente otros, James Stewart, con quien caltendría una duradera amistá y con quien trabayó en delles películes; y tamién Henry Fonda, con quien tuvo casada mientres un curtiu periodu, siendo tamién compañeros na película The Moon Is Our Home.

Con 20 años debutó en Broadway y en 1933 empezó la so estraordinaria carrera cinematográfica, pos foi actriz principal dende la so primer película "Paez que foi ayeri", dirixida por John M. Stahl, en 1933.

Depués rodó cuatro film de Frank Borzage, bien afamaos (1934, 1936, 1938, 1940); pola so actuación con él en Trés collaciu recibió la so única nominación al Oscar, pero la ganadora foi Bette Davis, con Jezabel. Tamién rodó una comedia con William Wyler (1935) y un filme con King Vidor, nesi mesmu añu. En 1940 interpretó la destacada comedia El bazar de les sorpreses, para Ernst Lubitsch.

A finales de los años 40 la so salú empezó a debilitase; perdió audición, y les sos apaiciones cinematográfiques menguaron considerablemente. A pesar d'ello siguió cola so esitosa carrera teatral.

Casóse cuatro veces, tuvo por homes a Henry Fonda, William Wyler, Lelan Hayward y Kenneth Wagg.

El 1 de xineru de 1960 morrió por una sobredosis de barbitúricos nun hotel de New Haven, ensin que se sepa a ciencia cierta si tratar d'una muerte accidental o d'un suicidiu.

Remove ads

Películes (seleición)

  • Paez que foi ayeri, 1933, de John M. Stahl
  • Y, agora, ¿qué? (Little Man, What Now?), 1934, de Frank Borzage
  • Una moza anxelical (The Good Fairy), 1935, de William Wyler
  • Paz na guerra, 1935, de King Vidor
  • Cuando volvamos amar, 1936, de Edward H. Griffith
  • Trés collaciu (Three Comrades), 1936, de Frank Borzage
  • L'ánxel negru, 1938) de H. C. Potter
  • The Shining Hour (The Shining Hour), 1938, de Frank Borzage
  • Nube mortal (The Mortal Storm), 1940, de Frank Borzage
  • El bazar de les sorpreses (The Shop Around the Corner), 1940, de Ernst Lubitsch
  • So ends our night, 1941, de John Cromwell
  • La so vida íntima, 1941, de Robert Stevenson
  • Cry Havoc, 1943, de Richard Thorpe.
Remove ads

Referencies

Enllaces esternos

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads