Mataró

conceyu de la provincia de Barcelona From Wikipedia, the free encyclopedia

Mataró
Remove ads

Mataró ye una ciudá y conceyu español, asitiáu nel nordeste de la península ibérica, na mariña de la provincia de Barcelona, Cataluña, España, xunto al mar Mediterraneu. Ye la capital del Maresme. Atopar a unos 30 km al norte de la ciudá de Barcelona.

Datos rápidos Alministración, Tipu d'entidá ...
Thumb
Puertu de Mataró
Thumb
Monumentu a l'Arquera Layetana, Mataró
Thumb
Villa romana de Can Llauder en Mataró
Thumb
La Benedicció del tren, (sieglu XIX), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-1899).

Mataró cunta con 125 517 habitantes, según la revisión del padrón a 1 de xineru de 2016. Según estos datos del INE, Mataró ye la 52ª ciudá más poblada d'España y la de Cataluña.

Remove ads

Xeografía

Asitiar ente'l mar Mediterraneu (sableres arenosa) y la serranía prelitoral. Con una vexetación de pinares encinares, sufrerales y carbes. Asitiar a unos 30-35 km de Barcelona, arrodiada poles poblaciones d'Argentona, Cabrera de Mar, Dosrius y San Andrés de Llavaneras.

Clima

Mataró tien un clima transicional ente'l clima mediterraneu, conocíu como clima mediterraneu de branos templaos (Csa) na Clasificación climática de Köppen y el clima subtropical húmedu (Köppen: Cfa).

Más información Parámetros climáticos permediu de (data from 1931-1969), Mes ...
Remove ads

Historia

Thumb
Basílica de Sta. María

La ciudá de Mataró tien el so orixe na dómina romana, dando constancia d'ello la villa romana de Can Llauder de finales del sieglu I e. C., que quedaba pela rodiada de les muralles de l'antigua ciudá romana de Iluro, nome romanu de Mataró. Atopáronse apocayá por toles cais del nucleu antiguu restos de Iluro, quedando a la vista en dalguna céntrica plaza cimientos de cases ya inclusive zones d'alcantarelláu.

L'aspiración continua de desfacer de la xurisdicción feudal, nel sieglu XVI, fixo crear una defensa permanente de la villa pa la seguridá de los sos habitantes. En 1480 el rei Fernando'l Católicu otorgó'l privilexu d'incorporase definitivamente a la Corona, que representaba tamién la formación definitiva del conceyu de Mataró. Mientres el sieglu XVI quedó terminada la muralla.

Nel sieglu XVI, Mataró yera una pequeña villa medieval edificada alredor de la ilesia de Santa María y de la Plaça Gran (plaza Mayor). El so importante y progresiva crecedera económica y demográficu fixo necesariu y al empar posible la construcción d'una segunda muralla y la incorporación de nuevos espacios urbanos.

Les muralles de Mataró, construyíes ente 1569 y 1600 fueron proyeutu del inxenieru real Jorge de Setara. Pueden vese tramos de la muralla anguaño en callar Muralla dels Genovesos (apocayá restaurada), callar Muralla D'en Titus, callar Muralla de la Pressó y percima del Camí Ral.

El proyeutu de enmurallamiento de la villa enllargóse más de trenta años por causa de la escasez económica y les disputes sobre'l trazáu d'esta. Nel momentu de llevantar los murios, parte de la ciudá que correspondería al Camín Real (Camí Ral), quedó escluyida del perímetru, coles consecuentes quexes de vecinos y propietarios. La muralla, fecha de piedres de midíes non bien grandes y pegaes con morteru de dos partes de sable y una de cal, nun yera descomanadamente sólida, fechu que foi demostráu, cuando dalgún de los vecinos baltó parte con relativa facilidá.

La muralla disponía de siete portales y accesos, el más destacáu yera'l de Barcelona (actual Riera con plaza Santa Anna), del cual reprodúcense los escudos del Principáu, de Mataró y de Barcelona. Los escudos orixinales anguaño figuren sobre la celda dedicada a San Sebastián. Del portal de Valldeix inda puede percibise la figura de la fachada de la casa que fai esquina ente les cais de La Coma y de Sant Francesc d'Assís. Los otros portales yeren los d'Argentona, Cabrera de Mar, San José, Feliu, el Pou de la Sinia y la Penya d'en Roig o Portalet.

A principios del sieglu XVIII empezar a esplotar dende esta llocalidá la cala de la mariña Occidental de Huelva, rematando cola fundación de La Higuerita (actual Isla Cristina) per parte fundamentalmente de mataroneses y otros catalanes.

Historia de les infraestructures de Mataró

Hai de solliñar que Mataró nel pasáu non solo tuvo la primer llinia de ferrocarril d'España na península ibérica (1848), sinón qu'en xunetu de 1969 inauguróse la segunda vía de peaxe y la primer autopista d'esti tipu del Reinu d'España, BarcelonaMontgat – Mataró.

Remove ads

Economía

El sector testil

La industrialización de la ciudá arrinca nel añu 1839, cuando s'instala'l primer motor a vapor pa remanar una fábrica de filaos. Dende esti momentu'l sector testil, d'antigua tradición artesanal, asitiar nel centru de l'actividá económica. Atrai inversiones de capitales foranos y mano d'obra de les zones agrícoles catalanes. La ciudá abandona la etapa agraria pa entrar de manera decidida escontra finales del sieglu XIX nel mundu industrial. El sector testil fuera hasta finales del sieglu XX la columna vertebral d'una ciudá que, por causa de la competencia de les producciones orientales, tuvo que refaer el so modelu económicu, convirtiéndose nun importante centru de servicios.

L'agricultura

Como la mayoría de les poblaciones de la contorna, la viña yera d'antiguo la base de l'agricultura local, pero la invasión de la filoxera a finales del sieglu XIX amenorgó considerablemente la superficie dedicada a la viticultura. Gracies a la repoblación de les cepes con fraes americanes, más resistentes a les enfermedaes, la viña inda tuvo bastante importancia hasta bien entráu'l sieglu XX. En 1945 la superficie yera entá daqué cimera a la del regadíu.

Paralelamente a la regresión de la viticultura foise amontando'l cultivu de regadíu, sobremanera a partir del momentu en qué utilizó la enerxía llétrica pa la estracción de les agües soterrañes. La plataforma cuaternaria que llenda col mar, formada pola acumuladura de sables y graves procedentes de la disgregación del granitu, resulta bien favorez pal cultivu de regadíu, tantu pola esistencia de capes freátiques, como pola bona permeabilidá de los suelos.

Pero non tou foi fácil: el llabrador tuvo que reconstruyir munches vegaes los caminos, explanarlos, nivelalos, buscar l'agua a muncha fondura, enriala debidamente y modificar la calidá de los terrenes.

Les zones de güerta más fértiles atópase na llamada Plana de Sant Simó y Cinc Sènies pel llau oriental, y el Pla d'en Boet, col Rengle y el Camí del Mig, hasta la riera d'Argentona, pel llau de poniente. Nesta última direición ye onde l'acción urbanizadora encloyó más parceles dedicaes a la horticultura. Hai tamién parceles de güerta allugaes a mayor altor, pero nun tienen la importancia de los llugares llanos.

Hasta nun hai muncho, la collecha de la pataca temprana yera una de les principales na rexón. El so cultivu arrincaba del fin del sieglu pasáu y consolidárase escontra 1910 cola adopción de la grana inglesa Royal Kidney, que yera la que s'afaía meyor a esta clase de producción hortícola n'orde a la esportación, y que fizo qu'en 1932 declarárase obligatoria la denominación d'orixe Mataró Potatoes pa esta clase de tubérculu llográu na contorna y les zones estremeres. La llechuga Trocadero y el arbeyu tamién fueron oxetu d'esportación.

Escontra 1952 introducir en Mataró la producción de los claveles que poco dempués pasaría a ocupar bastante estensión de terrén, pero más bien como alternativa, xunto con otros cultivos. La producción floral, pos, ye exigua y combínase colos cultivos de güerta tradicionales (coles, coliflor, brócoli, escarolas, pimientos, xudíes, cebolles y pataques), pero ameyoráronse les téuniques de l'agricultura intensiva (ivernaderos, llugares de solombra, riego por asperxadura), colo cual la horticultura caltién el so pesu económicu dientro del conceyu.

En 1986 había cultivaes 144 ha de secanu y 913 ha de regadíu, colos siguientes cultivos: 27 ha de ceberes, 14 de llegumes, 203 de tubérculos, 90 de flores, 48 de forraxes, 50 de frutes, 545 d'hortolices, 3 de viña y 77 d'otros.[necesita referencies]

Na actualidá, hai más de 180 ha de secanu y 1023 de regadíu col mesmu tipu de cultivos qu'años tras. Sicasí, Mataró evolucionó tecnológicamente de forma drástica y tien unu de los meyores campos de cultivu d'España, siendo una ciudá agraria de les más destacaes dientro de la Península. Les máquines, provinentes de Francia, tuvieron diseñaes per primer vegada por Miquel Coll, famosu agrícola francés que diseñó un nuevu tipu de sistemes de caltenimientu del ambiente nos ivernaderos.

Talleres mecánicos

Thumb
Sablera del Varador

Los talleres mecánicos especializaos na construcción de máquines pa xéneru de puntu fueron munchos nos años 1960, xunto con delles empreses especializaes nel trabayu con fierro. La industria metalúrxica yera un gran puntal de la economía de la ciudá, dempués del xéneru de puntu. Unes 3000 persones dedicar a desenvolver distintes actividaes: torneros, fresadores, rectificadoes, afinadores, delliniantes, soldadores, montadores o pintores.

La calidá de les máquines que se construyíen en Mataró taba reconocida mundialmente, les empreses esportaben a países como Estaos Xuníos, Gran Bretaña, Francia, Xapón ente otros.[necesita referencies]. Los talleres disponíen d'una oficina téunica que diseñaba nuevos modelos por que les máquines contemplaren les últimes teunoloxíes del momentu p'asegurar la continuidá y el futuru de la empresa.

A finales de los años 70, les nueves máquines incorporen controles por circuitos electrónicos, lo que provocó que les industries metalúrxiques y los sos productos quedaren obsoletos. Esi cambéu teunolóxicu provocó'l zarru de tolos talleres mecánicos, según aquelles industries auxiliares que trabayaben pa ellos. Anguaño Mataró non dipone de nengún taller de maquinaria testil.

El Museu Fundació Vila-seca caltién munches d'eses máquines, delles auténtiques obres d'arte, nuna de les coleiciones de maquinaria testil más importante d'Europa.

Empreses de fabricación de maquinaria testil de Mataró yeren: Albu, S.A. – Abril, S.A. - Talleres Llinares, S. A. – Talleres Pruna, S.A. - Trabal, S.A. – Talleres CYPP – Suministros Ind.Tex, S.L. – Torres y Cia. – Fundició Font – Fundició Sant Crist – Fundició Roure – Talleres Ray – Telcisa – Talleres Tomes – Talleres Merín - Talleres Acerman y otres non tan conocíes.

El turismu

Thumb
La sablera principal
Thumb
Casa Coll i Regàs

A pesar de ser la capital de la Mariña del Maresme (unu de los puntales del turismu catalán), nun cunta con una escelente rede hotelera. Pero cabo destacar un ampliu puertu y distintes visites empuestes, como por casu la ruta del mar, la ruta modernista, la visita empuesta al conxuntu barrocu de los Dolores y la visita a la villa romana de Torre Llauder. Anque agora tase faciendo ver con nuevos hoteles y guíes. Lo que-y fai destacar na Mariña del Maresme, teniendo en cuenta que la ciudá ye bastante guapa. El so enllaz de turismu ye Mataró Ciutat Mediterrania. Consta con más de diez visites audioguiadas dende 2010, y distintos monumentos romanos esquisitos en valor históricu nacional: Banys Romans d'Iluro (baños romanos de Iluro), Llaín·la Romana de Can Cruzate (Villa romana), Llaina·el Can Palauet (torrexón romanu), Vidreries de Can Cruzate (cristales romanos), Llaín·la del Nord (villa romana), Muralla de Can Xammar/Muralla dels Genovesos/Muralla d'En Titus/Muralla de La Pressó (muralles romanes), Ferretería Romana (fornu d'una ferretería romana), Torre de Can Tria de Mata (torre romana), etc.

Comerciu

La mayoría de comercios arrexuntar n'asociaciones de comerciantes.

  • Comerç Mataró Centre, cuenta cola mayoría de los establecimientos que tán asitiaos nel barriu del centru de Mataró y representa el comerciu de proximidá.
  • Mataró cunta con 2 mercaos municipales: Plaça Gran y Plaça de Cuba, y 2 mercaos privaos: Mercat de Cerdanyola y Mercat del Palau.
  • El comerciu urbanu configurar n'exes comerciales, carauterizaos por ser un espaciu comercial delimitado, y cola posibilidá de paséu. En total hai siete eje comerciales: Comerç Mataró Centre, como exa de centralidad histórica, el Centru Comercial de la Plaça de Cuba i Rodalies, La Gran Botiga, Comerç Rocafonda i Cerdanyola Comercial como exes de centralidad de barriu y Bulevards de Mataró como nueva exa de centralidad.
  • Nel norte de la ciudá atopa'l Centru Comercial Mataró Parc, que cunta con más de 100 establecimientos, ente los cualos atópase un cine (CINESA) que cunta con 12 sales. El centru comercial cuenta con 140 000 m², de los cualos 18 000 m² pertenecen al hipermercáu Alcampo.
  • Centru Comercial Can Solaret, consta de delles tiendes, sobremanera de testil, un taller Auto Equip, una tienda de muebles Kibuc y 2 tiendes d'alimentación (Lidl y Casatió). Asitiáu na Ronda Països Catalans.
Remove ads

Conceyu

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads