Pinus tabuliformis

especie de planta From Wikipedia, the free encyclopedia

Pinus tabuliformis
Remove ads

Pinus tabuliformis (油松 yóusōng en mandarín) ye una especie arbórea de la familia de les Pinacees.

Thumb
Vista del árbol
Thumb
Conu y acículas
Datos rápidos Estáu de caltenimientu, Clasificación científica ...
Remove ads
Remove ads

Distribución

Ye orixinariu del norte de China dende Liaoning escontra l'oeste a Mongolia Interior y Gansu, y al sur a Shandong, Henan y Shaanxi, y tamién Corea septentrional. En dellos testos antiguos el nome escríbese "Pinus tabulaeformis".

Descripción

Ye un árbol perennifoliu de medianu tamañu 20-30 m d'altu, con una corona cola parte alta plana cuando madura (d'ende'l nome científicu, 'forma de mesa'). El ritmu de crecedera ye rápido cuando crez, pero depués ralentízase cola edá. La corteza pardu abuxada se fisura a una edá temprana en comparanza con otros árboles. La forma que s'enancha llargamente ye bien pronunciada, en parte por cuenta de una pauta de cañes horizontales llargues. Les fueyes aciculares son de verde abuxáu brillantes, 10-17 cm de llargu y 1,5 mm d'anchu, usualmente en pares pero dacuando n'árboles nes puntes de les cañes fuertes de los árboles nuevos. Los estróbilos son verdes, y marrones al maurecer dempués de 20 meses tres la polinización, ovoide anchos, 4-6 cm de llargu, con amplies escames, cada escama con un pequeñu escayu. Les granes tienen 6-7 mm de llongura con una ala de 15-20 mm, y les esvalixada'l vientu.

Hai dos variedaes:

  • Pinus tabuliformis var. tabuliformis. China, sacante no que se refier a Liaoning. Escames del conu más anches per debaxo de 15 mm d'anchu.
  • Pinus tabuliformis var. mukdensis. Liaoning, Corea del Norte. Escames del conu más anchos hasta 15 mm d'anchu.

Dellos botánicos tamién traten al Pinus henryi estrechamente emparentáu y Pinus densata como variedaes del pinu coloráu chinu; en dellos testos antiguos inclusive'l bien distintu Pinus yunnanensis ta incluyíu como una variedá.

Remove ads

Usos y cultivu

La madera usar pa la construcción polo xeneral. La magaya de madera produz ciertes resina que s'usen como vainilla artificial aromatizante (vanillina). La resina tamién s'usa pa faer trementina y productos rellacionaos, y úsase tamién en medicina. La corteza ye una fonte de tanín. L'usu melecinal de les acículas tamién tienen llugar, que tamién contién un insecticida natural, según una fonte pa un tinte. Cultívase infrecuentemente fuera de China, creciendo namái en xardinos botánicos.

Taxonomía

Pinus tabuliformis describióse por Elie-Abel Carrière y espublizóse en Traité général des conifères 510. 1867.[2]

Etimoloxía

Pinus: nome xenéricu dadu en latin al pinu.[3]

tabuliformis: epítetu llatín que significa "con forma plana".[4]

Sinonimia
  • Pinus densiflora var. tabuliformis (Carrière)
  • Pinus leucosperma Maxim.
  • Pinus sinensis Mayr
  • Pinus taihangshanensis Hu & T.Y.Yao
  • Pinus tokunagae Nakai[5][6]
var. mukdensis (Uyeki ex Nakai) Uyeki
  • Pinus mukdensis Uyeki ex Nakai
Remove ads

Ver tamién

Referencies

Enllaces esternos

Loading content...
Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads