Émile Vandervelde
polític belga / From Wikipedia, the free encyclopedia
Émile Vandervelde (Ixelles, 25 de gener de 1866 - 27 de desembre de 1938), fou un advocat i polític belga, diputat des de 1894, dirigent de la Segona Internacional des de 1889 i ministre en diverses ocasions.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 25 gener 1866 Ixelles (Bèlgica) |
Mort | 27 desembre 1938 (72 anys) Brussel·les (Bèlgica) |
Ministre d'afers exteriors de Bèlgica | |
17 juny 1925 – 22 novembre 1927 | |
Ministre de Justícia de Bèlgica | |
21 novembre 1918 – 24 octubre 1921 ← Henri Carton de Wiart – Aloys Vande Vyvere → | |
Membre de la Cambra de Representants de Bèlgica | |
Dades personals | |
Formació | Universitat Lliure de Brussel·les |
Activitat | |
Ocupació | polític, economista, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat Lliure de Brussel·les |
Partit | Partit Obrer Belga Partit Socialista Belga |
Membre de | |
Carrera militar | |
Conflicte | Primera Guerra Mundial |
Obra | |
Localització dels arxius | |
Família | |
Cònjuge | Lalla Vandervelde |
Va estudiar dret a la Universitat Lliure de Brussel·les, on es va doctorar en dret el 1885 i en ciències socials el 1888. Afiliat al Partit Obrer el 1886, en fou president de 1928 a 1938. De 1900 a 1918 va presidir l'Oficina Socialista Internacional. Elegit membre del Parlament Federal de Bèlgica el 1894, va ser ministre d'Estat (1914-1916) i d'Abastaments (1916-1917). Durant la revolució russa va prendre partit pels menxevics davant dels bolxevics. Al capdavant de la cartera de Justícia (1919-1921), va reformar el règim penitenciari. Va ser ministre d'Afers Exteriors (1925-7), sense cartera (1935) i de Sanitat (1936-1937), càrrec del qual va dimitir arran de l'escandalós assassinat de l'ambaixador belga a Espanya, Jacques de Borchgrave, en el transcurs de la Guerra Civil Espanyola.