234 aC

El 234 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat d'Albí i Màxim Ruga (o també any 520 ab urbe condita). L'ús del nom «234 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.^[1]

234 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	234 aC (ccxxxiv aC)
Islàmic	882 aH – 881 aH
Xinès	2463 – 2464
Hebreu	3527 – 3528
Calendaris hindús	-178 – -177 (Vikram Samvat) 2868 – 2869 (Kali Yuga)
Persa	855 BP – 854 BP
Armeni	-
Rúnic	17
Ab urbe condita	520
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC
Dècades
260 aC 250 aC 240 aC - 230 aC - 220 aC 210 aC 200 aC
Anys
237 aC 236 aC 235 aC - 234 aC - 233 aC 232 aC 231 aC

Esdeveniments

Regne d'Ibèria

• Saurmag I puja al tron d'Ibèria a la mort del seu pare Parnavaz I.^[2]

Antiga Grècia

• El Regne de l'Epir a la mort del rei Ptolemeu (235 aC) nomena rei a Pirros III, que mor aquest any i puja al tron Deidamia, però pren el poder l'anomenada Lliga de l'Epir, un estat federal amb el seu propi parlament (o sinedrion).^[3]
• Demetri II de Macedònia, destrueix la ciutat de Pleuró.^[4]

República Romana

• Aquest any són elegits cònsols Luci Postumi Albí i Espuri Carvili Màxim Ruga.^[5]
• Màxim Ruga fa la guerra a Còrsega i després a Sardenya. Segons els Fasti, en aquesta segona illa obté una victòria que li permet celebrar un triomf.^[6][7]
• Postumi Albí va a Ligúria i sotmet la rebel·lió que s'havia estès.^[8]

Naixements

• Cató el Censor (Cató el Vell), estadista romà (mort l'any 149 aC).^[9]

Necrològiques

• Parnavaz I, fundador del Regne d'Ibèria.^[2]