287 aC

El 287 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Marcel i Rútil (o també any 467 ab urbe condita). La denominació «287 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.^[1]

287 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	287 aC (cclxxxvii aC)
Islàmic	936 aH – 935 aH
Xinès	2410 – 2411
Hebreu	3474 – 3475
Calendaris hindús	-231 – -230 (Vikram Samvat) 2815 – 2816 (Kali Yuga)
Persa	908 BP – 907 BP
Armeni	-
Rúnic	-36
Ab urbe condita	467
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC
Dècades
310 aC 300 aC 290 aC - 280 aC - 270 aC 260 aC 250 aC
Anys
290 aC 289 aC 288 aC - 287 aC - 286 aC 285 aC 284 aC

Esdeveniments

Antiga Grècia

• Setge d'Atenes per part de Demetri Poliorceta.^[2]
• S'havia format una coalició contra Demetri Poliorceta, amb Seleuc I Nicàtor, Ptolemeu I Sòter i Lisímac de Tràcia, que decideixen atacar a Europa abans que Demetri passés a l'Àsia;^[3] Pirros, rei de l'Epir trenca l'acord de pau amb Demetri i s'uneix a la coalició, i a la primavera d'aquest any (o potser a finals del 288 aC) Lisímac envaeix Macedònia pel nord-est i Pirros ho fa pel sud-oest. Demetri avança contra Lisímac però hi va haver nombroses defeccions a les seves tropes i ha de recular per trobar-se amb Pirros que avança fins a Berea. Quan Demetri el vol atacar les seves tropes deserten i es posen al servei de Pirros.^[4]
• Estrató de Làmpsac es fa càrrec de la direcció del Liceu després de la mort de Teofrast.^[5]

Antiga Roma

• Aquest any són elegits cònsols Marc Claudi Marcel i Gai Nauci Rútil, segons consta als Fasti.^[6][a]
• Quint Hortensi, nomenat dictador, promulga la lex Hortènsia, que estableix que el senat romà ha d'obeir i acceptar tot allò que el poble hagués votat als comicis tribunats o als plebiscits. Aquesta llei marca el final del Conflicte dels Ordres, la lluita social i política entre els patricis i els plebeus (Secessio plebis) que venia des dels inicis de la República (494 aC).^[7][8]
• Eutropi esmenta els saxons per primer cop.^[9]

Naixements

• Arquimedes, científic grec, nascut a Siracusa (mort el 212 aC)^[10]

Notes

1. La manca de fonts (els llibres de Titus Livi d'aquest període s'han perdut) no permet saber notícies del seu any en el càrrec.