El 313 aC va ser un any del calendari romà. prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del consolat de Mugil·là i Brut (o també any 441 ab urbe condita o de la Fundació de Roma). La denominació «313 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]
Dades ràpides Tipus, Altres calendaris ...
Tanca
Antiga Grècia. Guerra dels diàdocs
- Ofel·les, militar macedoni, era governador de Cirene en nom del rei egipci Ptolemeu I segurament fins aquest any, quan els cirineus es revolten. Ptolemeu envia al general Agis, que reprimeix la revolta, però quan les tropes es retiren, Ofel·les aconsegueix tot el poder i actua com a sobirà independent, aprofitant el sentiment del poble que no estava d'acord amb el domini egipci.[2]
- Ptolemeu, nebot d'Antígon Monoftalm, aconsegueix dur a Grècia a Cassandre i suprimeix una rebel·lió contra el seu oncle.[3]
- Asandre de Cària, general macedoni, es pot mantenir en el poder amb l'ajut egipci i macedoni fins aquest any, quan Antígon Monoftalm l'ataca personalment i l'obliga a rendir-se, fent-li signar un tractat on l'exigeix de llicenciar el seu exèrcit i restablir la llibertat de les ciutats gregues de la costa. A més, la seva satrapia de Cària havia d'entendre-la com una donació del rei i ha de deixar el seu germà Agàton com a ostatge.[4]
- Antígon Monoftalm aconsegueix apartar les ciutats gregues del seu suport a Cassandre, excepte Corint (on governava Polipercont) i Sició (on governava Cratesípolis, la vídua d'Alexandre Polipercont) i a la guerra que va seguir, la causa de Cassandre va anar perdent posicions fins a la pau de l'any 311 aC.[5]
Antiga Roma
- Aquest any són elegits cònsols Luci Papiri Cursor Mugil·là i Gai Juni Bubulc Brut.[6]
- Els cònsols estableixen a Satícula, una ciutat del Sàmnium, una colònia romana de dret llatí.[7]
- Derrota final dels auruncs. Davant els atacs dels sidicins, els auruncs van evacuar la seva capital, Aurunca i es van refugiar a la veïna Suessa, uns 8 km al sud, que van fortificar. El sidicins van destruir Aurunca que ja no va ser mai més reconstruïda. Van establir la capital a Suessa, on els romans hi van situar una colònia. Els auruncs perden la seva identitat i desapareixen.[8]
- Gai Petili Libó Visol és nomenat dictador[9] amb Marc Fosli Flaccinàtor com a magister equitum.
- Els romans eren a Bovianum i van saber que la ciutadella de Fregellae havia estat capturada pels samnites. Aixequen el setge i es dirigeixen a Fregellae que reconquereixen sense lluita, perquè els samnites l'havien evacuat la nit abans. Protegeixen el lloc amb una forta guarnició i retornen a Campània per ocupar Nola. Quan hi arriben la població es retira darrere els murs. Els romans destrueixen les edificacions i els suburbis per acostar-se més fàcilment a la ciutat, i finalment ocupen Nola. Titus Livi diu que no se sap si el conqueridor va ser el dictador Gai Petili o el cònsol Gai Juni. També diu que tots els que ho atribueixen al cònsol diuen que ell també va conquerir Atina i Calàcia, i que el nomenament de Petili com a dictador va ser breu i degut a una epidèmia. Els romans estableixen colònies a Suessa (antiga ciutats dels auruncs) i a Pòntia (illa habitada pels volscs). El Senat autoritza una colònia a Interamna que no es va establir fins a l'any següent.[10]
- Aecides, rei de l'Epir. Els epirotes, cansats de la influència de Cassandre i del domini macedoni, tornen a posar Aecides al tron. Cassandre envia un exèrcit comandat per Filip que derrota Aecides en dues batalles, i a la darrera va morir. Alcetes II és proclamat rei.[11]
Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XX, 19
Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIX, 75
Titus Livi. Ab Urbe Condita, IX, 29
Titus Livi, Ab Urbe Condita, IX, 28
Titus Livi, Ab Urbe Condita, IX, 38-40
Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIX, 74