64è Festival Internacional de Cinema de Canes
From Wikipedia, the free encyclopedia
El 64è Festival Internacional de Cinema de Canes es va dur a terme de l'11 al 22 de maig de 2011.[1] L'actor estatunidenc Robert De Niro fou president del jurat de la competició principal[2] i el cineasta francès Michel Gondry ho fou de la competició de curtmetratges.[3] El director sud-coreà Bong Joon-ho fou el cap del jurat del premi Caméra d'Or, que premia al director novell.[4] La pel·lícula estatunidenca The Tree of Life, dirigida per Terrence Malick va guanyar la Palma d'Or.[5]
| ||||
| ||||
Tipus | edició d'un festival de cinema | |||
---|---|---|---|---|
Data | 2011 | |||
Número d'edició | 64 | |||
Localització | Canes (França) | |||
Estat | França | |||
Lloc web | festival-cannes.com | |||
Midnight in Paris, escrita i dirigida per Woody Allen, va obrir el festival[6][7] i Les Bien-aimés, dirigida per Christophe Honoré i projectada fora de competició, va tancar el festival. Mélanie Laurent va dirigir les cerimònies d'obertura i clausura.
El director italià Bernardo Bertolucci fou presentat amb la tercera Palma d'Or honorària en la cerimònia d'apertura del festival.[8] Tot i que el premi havia estat atorgat esporàdicament en el passat, se suposava que la Palma d'Or honorífica es presentaria anualment després del 2011. No obstant això, no es va tornar a lliurar fins al 68è Festival Internacional de Cinema de Canes.[9] La pel·lícula Gus Van Sant Restless va obrir la secció Un Certain Regard[10] Els directors de cinema iranians empresonats Jafar Panahi i Mohammad Rasoulof foren homenatjats al festival.[11] Goodbye de Rasoulof i This Is Not a Film de Panahi foren projectades al festival, i Panahi fou guardonat amb la Carrosse d'Or. Quatre directores participaren en la competició principal: l'australiana Julia Leigh, la japonesa Naomi Kawase, l'escocesa Lynne Ramsay i la francesa Maïwenn Le Besco.[12][13]
El director danès Lars von Trier va causar controvèrsia amb els comentaris que va fer en la conferència de la seva pel·lícula Melancholia. Quan se li va preguntar sobre la relació entre les influències del romanticisme alemany a la pel·lícula i el seu propi patrimoni alemany, el director va fer bromes sobre jueus i nazis. Va dir que comprenia Adolf Hitler i va admirar el treball de l'arquitecte Albert Speer i va anunciar de broma que era nazi.[14] Per primera vegada el Festival de Cinema de Canes va publicar una disculpa oficial en les observacions del mateix dia i va aclarir que Trier no és nazi ni antisemita,[15] aleshores va declarar al director "persona non grata" l'endemà.[16] La pel·lícula es va mantenir en competició.[17]