Abadia de Fontfreda

L'abadia de Fontfreda (en francès, Abbaye de Fontfroide) és una abadia al departament de l'Aude, a 14 km al sud-oest de Narbona, fundada com a benedictina el segle xi (1093) pel vescomte Eimeric I de Narbona (1080-1106) i esdevinguda cistercenca el 1145. Avui dia resta gairebé intacta. El claustre és del segle xiii. L'església és del segle xii. Té un roserar amb 3.000 rosers. L'abadia està catalogada com a Monument històric des de 1862.^[1]

Infotaula edifici Abadia de Fontfreda
10 juliol 2006
Dades
Tipus	Monestir cistercenc
Construcció	1093 (Gregorià)
Dedicat a	Verge Maria
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura romànica
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Narbona (França)
43° 07′ 39″ N, 2° 53′ 54″ E
Monument històric catalogat
Data	21 febrer 2001
Identificador	PA00102787
Monument històric inventariat
Data	15 setembre 1988
Identificador	PA00102787
Activitat
Diòcesi	bisbat de Carcassona
Visitants anuals	97.580 (2008)

Història

Claustre de l'abadia

L'abadia fou contrària als albigesos i durant la croada fou el centre de l'ortodòxia enfront del catarisme i es va beneficiar de les expropiacions als senyors càtars. Pere de Castellnou, monjo de l'abadia, fou legat del papa Innocenci III per a combatre l'heretgia càtara (1203). Fracassà en la seva missió davant de Ramon VI, comte de Tolosa, al qual va excomunicar. Fou assassinat a Sant Geli, es diu que a mans d'un home del mateix comte de Tolosa (1208), i la seva mort provocà que al març de 1208, Innocenci III declarés la croada contra les terres occitanes.

Un dels seus abats, Jacme Fornier, fou el papa Benet XII (1334-1342). El 1791 fou venuda. La vida monàstica es va reprendre el 1858, però els darrers cistercencs van abandonar el cenobi el 1901. El 23 de gener de 1908, l'abadia fou comprada per Gustave i Madeleine Fayet per 42.925 francs or i restaurada a partir de llavors.^[2]

Fugint de la Revolució de 1868, Antoni Maria Claret i Clarà trobà refugi a l'Abadia de Fontfreda, on morí, als 63 anys, el 24 d'octubre de 1870.^[3]

Vegeu també

• Sant Julià i Santa Basilissa de Vilanova de Raò.

Referències

1. Referència n. PA00102787, a la base de dades Mérimée, del Ministeri de Cultura francès.
2. Association du Musée d'art-Gustave Fayet à Fontfroide (Narbonne, France). Fontfroide, 1908-1914 : art de vivre et vie artistique en Languedoc-Roussillon au début du XXe siècle : au temps des Fayet et de leurs amis. Moisenay: Gaud, 2008. ISBN 978-2-84080-180-1.
3. «Antoni Maria Claret i Clarà | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 gener 2020].