Abilio Calderón Rojo - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Abilio Calderón Rojo.

Abilio Calderón Rojo

De Viquipèdia

Infotaula de personaAbilio Calderón Rojo

Retrat d'Abilio Calderón publicat en 1908 a La Ilustración Financiera modifica
Biografia
Naixement22 febrer 1867 modifica
Grijota (Palència) modifica
Mort10 juliol 1939 modifica (72 anys)
Palència (Castella i Lleó) modifica
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg Diputat a les Corts republicanes
21 febrer 1936 – 2 febrer 1939
Circumscripció electoral: Palència
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg Diputat a les Corts republicanes
23 novembre 1933 – 7 gener 1936
Circumscripció electoral: Palència
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
3 juliol 1931 – 2 febrer 1939
Circumscripció electoral: Palència
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg Diputat a les Corts republicanes
3 juliol 1931 – 9 octubre 1933
Circumscripció electoral: Palència
Ministre de Treball, Migracions i Seguretat Social d'Espanya
8 març 1922 – 7 desembre 1922
← Leopoldo Matos y MassieuJoaquín Chapaprieta Torregrosa →
Escudo de España (mazonado).svg Ministre de Foment d'Espanya
20 juliol 1919 – 20 desembre 1919
← Ángel Ossorio y GallardoAmalio Gimeno Cabañas →
Governador civil de la província de Madrid
13 juny 1917 – 26 novembre 1917
← Alexandre Rosselló i PastorsLuis López-Ballesteros →
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
22 abril 1898 – 15 setembre 1923 modifica
Dades personals
NacionalitatEspanya
FormacióUniversitat de Madrid modifica
Activitat
OcupacióPolític, advocat i propietari modifica
PartitPartit Liberal Conservador modifica

Abilio Calderón Rojo (* Grijota, 22 de febrer de 1867 - † Palència, 10 de juliol de 1939) fou un advocat i polític espanyol, fou Ministre de Foment i ministre de Treball, Comerç i Indústria durant el regnat d'Alfons XIII.

Biografia

Membre del Partit Conservador inicia la seva carrera política com diputat al Congrés a l'obtenir un escó en les eleccions de 1898 en representació de Palència, escó que tornaria a obtenir en tots els processos electorals celebrats fins a 1923 i, després de la dictadura del general Primo de Rivera, en les tres eleccions celebrades durant la II República formant part, en la primera d'elles, de la facció política denominada castellanista agrària independent (l'únic que figura en l'arxiu del Congrés dels Diputats amb tal adscripció)[1] i a les dues següents com a independent.

Va ocupar el càrrec de director general d'Administració Local i d'Obres Públiques, sent autor de la llei que feia el Canal de Castella un canal de reg. També fou governador civil de Madrid en 1917. Va ser nomenat ministre de Foment entre el 20 de juliol i el 12 de desembre de 1919 en el govern que va presidir Sánchez de Toca i ministre de Treball, Comerç i Indústria entre el 8 de març i el 7 de desembre de 1922 en el gabinet presidit per Sánchez Guerra.[2]

Fou un dels vint-i-dos juristes addictes a la revolta de 1936 qui, designats pel Ministeri de Governació el 21 de desembre de 1938, van elaborar el “dictamen sobre la il·legitimitat dels poders actuants el 18 de juliol de 1936”.

El seu nebot-besnét, Ramón Calderón, va ser elegit president del Reial Madrid en 2006.

Referències

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abilio Calderón Rojo


Càrrecs públics
Precedit per:
Ángel Ossorio y Gallardo
Ministre de Foment

1919
Succeït per:
Amalio Gimeno y Cabañas
Precedit per:
Leopoldo Matos y Massieu
Ministre de Treball

1922
Succeït per:
Joaquín Chapaprieta Torregrosa
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Abilio Calderón Rojo
Listen to this article