Abús sexual infantil
forma d'abús infantil / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'abús sexual infantil constitueix, segons el National Center of Child Abuse and Neglect, el contacte i interacció entre un infant i un adult quan el darrer utilitza el primer per a estimular-se sexualment a si mateix, a l'infant o a una altra persona. L'abús sexual pot també ser comès per una persona menor de 18 anys si el perpetrador és significativament major que la víctima o quan està en una posició de poder.[1]
Els efectes de l'abús sexual infantil poden incloure la depressió,[2] el trastorn per estrès posttraumàtic,[3] l'ansietat,[4] la propensió a una major victimització en l'edat adulta,[5] i el dany físic per al nen, entre altres problemes.[6] L'abús sexual per un membre de la família és una forma d'incest, i pot comportar en un trauma psíquic més seriós i de llarg termini, especialment en el cas de l'incest parental.[7]
La prevalença global d'abús sexual infantil s'ha estimat en 19,7% per a les dones i 7,9% per als homes, segons un estudi de 2009 publicat a Clinical Psychology Review, que va examinar 65 estudis de 22 països. Amb les dades disponibles, la taxa de prevalença més alta d'abús sexual infantil geogràficament es troba a Àfrica (34,4%), principalment a causa de les altes taxes de Sud-àfrica, Europa va mostrar la taxa de prevalença més baixa (9,2%), Amèrica i Àsia van tenir taxes de prevalença entre 10,1% i 23,9%.[8] La majoria dels ofensors d'abús sexual estan al corrent de les seves víctimes, aproximadament el 30% són parents del nen, més sovint germans, pares, oncles o cosins, al voltant del 60% són altres coneguts com a "amics" de la família, mainaderes, o veïns, els estranys són comporten aproximadament un 10% dels casos d'abús sexual infantil.[9] La majoria de l'abús sexual infantil és comès pels homes; hi ha estudis que mostren que les dones cometen entre el 14% i el 40% dels delictes denunciats contra els nens i 6% dels delictes denunciats contra les nenes.[9][10][11] Algunes fonts informen que la majoria dels delinqüents que abusen sexualment dels nens prepúbers són pedòfils,[12] però alguns delinqüents no compleixen amb els estàndards de diagnòstic clínic de la pedofília.[13][14]
L'abús sexual a menors és un delicte en molts països. La llei protegeix els menors d'aquestes accions.
En el terreny de la prevenció, el Consell d'Europa, ha publicat la "Regla de Kiko",[15] un material educatiu.