Activitat òptica
capacitat que presenten certes substàncies de fer girar el pla de vibració de la llum polaritzada plana que les travessa / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'activitat òptica és la capacitat que presenten certes substàncies de fer girar el pla de vibració de la llum polaritzada plana que les travessa.
L'angle de rotació, α, és directament proporcional a la distància travessada per la llum, l; a la densitat, ρ, si és una substància pura; o a la concentració, c, d'aquesta substància quan es troba en dissolució. La constant de proporcionalitat, [α]tλ, depèn de la natura de la substància òpticament activa; de la temperatura, t; de la longitud d'ona de la llum, λ; i del dissolvent si la substància està en dissolució. Aquesta constant s'anomena rotació òptica específica o poder rotatori específic.[1] La fórmula que ho relaciona tot per a substàncies en dissolució és deguda al físic francès Jean-Baptiste Biot i s'anomena llei de Biot:
En el cas dels cristalls la constant és [α0]tλ i s'anomena rotació òptica o poder rotatori i l'angle de rotació només depèn de la longitud del camí recorregut l:
[α]tλ i [α0]tλ es consideren positius quan el pla de polarització de la llum gira en el mateix sentit que les busques d'un rellotge, negatiu en el cas contrari. Segons que tinguin poder rotatori positiu o negatiu, les substàncies són anomenades dextrogires o levogires.[2]