Acumulació compulsiva
From Wikipedia, the free encyclopedia
La síndrome d'acumulació compulsiva —també coneguda com la síndrome d'acumulació obsessiva, trastorn per acumulació o disposofòbia[1] — és un trastorn psicològic caracteritzat per la tendència a l'acumulació d'articles o objectes d'una forma excessiva, en referència a quantitats socialment acceptades i la incapacitat per desfer-se’n, fins i tot si els objectes des d'un punt de vista objectiu no tenen valor o són perillosos o insalubres. Aquesta acumulació compulsiva pot afectar la mobilitat dins l'habitatge i interferir amb les activitats bàsiques com cuinar, netejar, descansar, dormir i l'ús d'instal·lacions sanitàries.
No s'ha de confondre amb Síndrome de Diògenes. |
Tipus | trastorn obsessivocompulsiu i acaparament |
---|---|
Especialitat | psiquiatria i psicologia |
Clínica-tractament | |
Tractament | psicoteràpia |
Classificació | |
CIM-11 | 6B24 |
Recursos externs | |
MeSH | D000067836 |
UMLS CUI | C3837219 |
La síndrome representa una inclinació excessiva cap a aquestes possessions, fins al punt que les persones afectades s'incomoden si altres toquen les seves coses, o els angoixa la idea de rebutjar o separar-se d'aquestes mateixes coses, per raó d'una necessitat subjectiva de guardar-les o aprofitar-les en un futur. Una persona amb trastorn d'acumulació experimenta angoixa davant de tal idea i com a resultat es produeix una acumulació excessiva d'articles, independentment del seu valor real o sentimental.[2]
No està del tot clar si la síndrome d'acumulador compulsiu és un trastorn aïllat o es combina amb altres problemes com el trastorn obsessiu-compulsiu o la síndrome de Diògenes.[3] La presència d'aquest trastorn s'estima de l'ordre del 2 al 5 % en adults, encara que és probable que s'elevi amb els informes de paranoies i esquizofrènies obsessiu-compulsives[4]