Adolf-Bernhard Marx - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Adolf-Bernhard Marx.

Adolf-Bernhard Marx

De Viquipèdia

Infotaula de personaAdolf-Bernhard Marx

Gravat d'Adolf Bernhard Marx
Nom original(de) Adolf Bernhard Marx modifica
Biografia
NaixementFriedrich Heinrich Adolf Bernhard Marx
15 de març, 1795
Halle
Mort17 de maig, 1866
Berlín
Lloc d'enterramentSüdwestkirchhof Stahnsdorf (en) Tradueix modifica
Dades personals
NacionalitatAlemanya Alemanya
FormacióUniversitat de Halle modifica
Activitat
OcupacióMusicògraf-Teòric-Compositor i crític musical
OcupadorUniversitat Humboldt de Berlín modifica

Musicbrainz: 6dd52051-981b-4537-a7dc-0d64eb4fb53b IMSLP: Category:Marx,_Adolf_Bernhard Modifica els identificadors a Wikidata

Adolf-Bernhard Marx (Halle, 15 de març de 179517 de maig de 1866) fou un musicograf, teòric, compositor i crític musical alemany.

Estudià Dret, i després d'haver-lo exercit durant algun temps s'establí a Berlín per dedicar-se a la música. El 1824 fundà la Berliner allgemeine musikalische Zeitung, que redactà fins al 1832; també col·laborà en la Cecília i en el Universal lexikon der Tonkunst. El 1830 fou nomenat professor de música de la Universitat de Berlín, on va tenir entre altres alumnes a Julius Reubke, Carl Martin Reinthaler,[1] Flodoardo Geyer (1811-1872), Ludwig Meinardus (1827-1896)[2] i poc després director d'aquesta, feina que conservà fins a la seva mort. El 1855 deixà la direcció del conservatori fundat per ell en unió a Kullak i de Stern i des d'aleshores va dedicar-se a l'ensenyança particular.

La seva celebritat va créixer amb l'aparició de la seva obra Die Lehre von der musikalischen Komposition (4 volums, Leipzig, 1837-1847), de la que se'n feren múltiples edicions (t. I, II, i IV reformats per Hugo Riemann, 1887-1890). El seu mètode d'ensenyança musical fou indicat ja per ell a Die alte Musiklehre in Streit mit unsrer Zeit (Leipzig, 1841), que promogué una violenta hostilitat.

Marx també va escriure:

  • Die Allgemeine Musiklehre (Leipzig, 1839. 10a edició 1884),
  • Ludw von Beethovens Leben und Schaffen (Berlín, 1859, 5a edició de Behncke, 1901, 2 volums),
  • Gluck und die Oper (Berlín, 1862),
  • Ueber Malerei in der Tonkunst (Berlín, 1828),
  • Ueber die Geltung Hàndelscher Sologesänge für unsre Zeit (Berlín, 1828),
  • Die Musik des 19, Jahrkunderst und ihre Pflege (Leipzig, 1855),
  • Vollstàndige Chorschule (Leipzig, 1860),
  • Anleitung für Vortrag Beethovenscher Klavierverke (Leipzig, 1863),
  • Erinnerungen (2 volums, Berlín, 1865),

Després de la seva mort es publicà.

  • Das Idela und Bàtely, de Goethe,
  • Mose, oratori),
  • Johannes der Tafer, oratori),
  • La música del Jery und Bàtely, de Goethe,
  • Jery und Bàtely, òpera,
  • Die Rache wartet, òpera,

I algunes composicions vocals i instruments no assoliren un èxit de gaire durada.

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Adolf-Bernhard Marx
  1. Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 50, pàg. 411. (ISBN-84-239-4550-2)
  2. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 34, pàg. 229 (ISBN 84 239-4534-0)
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Adolf-Bernhard Marx
Listen to this article