Afàsia
malaltia resultant d'un dany a les àrees del cervell que produeixen i processen el llenguatge i que comporta dificultats en totes dues tasques / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'afàsia és una afectació en la capacitat de produir i/o comprendre el llenguatge, malgrat la persistència d'un grau suficient d'intel·ligència i la integritat de les vies motores o sensorials i dels òrgans de la fonació o de l'audició, a causa d'una lesió cerebral. El terme afàsia fou creat el 1864 pel metge francès Armand Trousseau (1801 - 1867) i procedeix del vocable grec ἀφασία: 'absència de paraula'.[1]
Tipus | trastorn del llenguatge, manifestació neurològica, specific language impairment-5 (en) i malaltia |
---|---|
Especialitat | neurologia, neuropsicologia i logopèdia |
Clínica | |
Símptomes | mutisme |
Classificació | |
CIM-11 | MA80.0 |
CIM-10 | F80.0-F80.2, R47.0 |
CIM-9 | 315.31, 784.3, 438.11 |
CIAP | N19 |
Recursos externs | |
Enciclopèdia Catalana | 0075343 |
DiseasesDB | 4024 |
MedlinePlus | 003204 |
eMedicine | neuro/437 |
MeSH | D001037 |
UMLS CUI | C0973461 |
DOID | DOID:0060046 |
L'afàsia és un trastorn produït per danys en l'àrea del cervell que controla el llenguatge. Aquest trastorn deteriora la capacitat d'expressió i comprensió de la persona que el pateix, i també la lectura i escriptura; de manera que es veu impossibilitada per comunicar-se efectivament amb els altres. En la majoria de les persones, l'afàsia es presenta quan es produeix una lesió en el costat (hemisferi) esquerre del cervell. Per tant, no és una malaltia, sinó un símptoma de lesió cerebral. Els principals signes d'aquest trastorn són: dificultat per expressar-se en parlar, problemes per entendre una conversa i dificultat per llegir i escriure.[2]