Agfacolor
From Wikipedia, the free encyclopedia
Agfacolor és el nom d'un tipus de pel·lícula per a diapositives en color fabricat per Agfa, una marca d'Alemanya. Aquesta tècnica estava basada en la patent no. 253335 del Dr. Rudolf Fischer del 1911 a Berlín. El primer Agfacolor, introduït el 1932, era una versió en pel·lícula de la seva Agfa-Farbenplatte (Placa de color Agfa), una screenplate similar a la francesa Autochrome (patentada pels germans Lumière). A finals del 1936 Agfa va presentar Agfacolor Neu (Nou Agfacolor), una pel·lícula en color pionera del tipus general que segueix utilitzant-se actualment. El nou Agfacolor era originalment una pel·lícula reversible utilitzada per fer slides, pel·lícules i documentals curts. Al voltant del 1939 també es va adaptar a pel·lícules en negatiu i a pel·lícules imprimibles perquè la indústria de la fotografia alemanya les pogués utilitzar. Després de la Segona Guerra Mundial, la marca Agfacolor es va aplicar a una àmplia varietat de pel·lícules en color i en negatiu per a fotografia estàtica, en les quals els negatius van ser utilitzats per fer impressions en color sobre paper. La pel·lícula reversible es va comercialitzar llavors amb el nom d'Agfachrome.[1]
Agfacolor Neu, anomenada simplement Agfacolor després que el seu predecessor fos retirat, va ser la resposta d'Alemanya al Technicolor i el Kodachrome. Com el Kodachrome, presentat per Eastman Kodak el 1935, la nova pel·lícula Agfacolor era un tripack integral amb tres capes diferents d'emulsió sensibles al color. Al contrari que Kodachrome, les corresponents tintes formadores de color es van crear integrals amb cada capa durant la seva construcció, simplificant notablement el processament de les pel·lícules: amb Kodachrome, les tintes havien de ser introduïdes una per una en un procediment realment complicat que requeria equipaments especials i que només podia ser dut a terme a la planta de processament de Kodak.