Agrivoltaica
combinació de conreu d'energia solar i agricultura / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'agrivoltaica o l'agrivoltaisme[1] és la producció d'energia solar al camp, mentre es manté la producció alimentària o la ramaderia.[2] Hi ha conceptes tècnics als quals les dues activitats conjuntes es poden reforçar recíprocament.[3] Es solen instal·lar plaques solars damunt conreus o pastures a una altura que els faci practicables. Alternativament, es poden integrar en hivernacles o altres edificacions de les explotacions agropecuàries.[2] Les plaques protegeixen els camps contra pedregades, gel, cremades solars o estrès tèrmic, un excés de raigs ultraviolats i l'evaporació ràpid de l'aigua del reg.[4][5] Pot generar l'energia que fa menester per descontaminar sols contaminats per nitrats[6] a més de l'energia neta que cal per cobrir la demanda de les operacions agrícoles. Procura ingressos addicionals el que, al seu torn, pot enfortir i vitalitzar les economies rurals.[7]
Ja el 1981, els primers experiments van començar a Alemanya, conduïts pels físics Adolf Goetzberger (1928-2023) i Armin Zastrow.[8] En temps quan la urbanització i les infraestructures de transport absorbien cada dia més terres agrícoles, volien trobar solucions per compaginar les dues activitats, sense sacrificar terres de conreu.[9] A les plantes no les cal tot l'espectre de la llum per a la fotosíntesi.[10] És un camp en plena evolució on hi ha molta innovació. Hi intervenen molts factors: el microclima local, la mena de conreu, el tipus de plaques (fixes, mòbils, transparents o semitransparents), la hidrografia…[11] S'ha d'estudiar quanta llum solar fa menester, segons la fase de creixement (floració, maturació, descans hivernal) i l'espècie conreada.[12]
El juliol 2023, la Generalitat de Catalunya ha elaborat un procediment burocràtic per autoritzar, o segons la crítica, frenar,[13] instal·lacions agrivoltaiques.[14]