Aiatol·là
From Wikipedia, the free encyclopedia
Aiatol·là[1][2][3] (persa: آيتالله, ayatollah; àrab: آية الله, āyat Allāh) és un títol de distinció donat a un clergue xiïta. La paraula aiatol·là significa literalment ‘senyal de Déu’, ‘signe de Déu’.[4] Els que porten aquest títol són experts en estudis islàmics com ara jurisprudència, ètica, filosofia i misticisme, i acostumen a dedicar-se a l'ensenyament a les hawza, les escoles de ciència islàmica.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El títol d'aiatol·là es concedeix per consens més que no pas per mitjà d'una cerimònia: a un imam amb prestigi, admirat i respectat per un gran nombre de seguidors, se li acosta un membre de la congregació i el nomena aiatol·là; d'altres donen notícia del fet. Si tothom hi està d'acord, l'imam passa a ser un aiatol·là, si no, hom continua dient-li imam.[cal citació]