Aires del Montseny
Llibre de poemes de Jacint Verdaguer publicat el 1901 / From Wikipedia, the free encyclopedia
Aires del Montseny (originalment Ayres del Montseny)[1] és un llibre de poemes escrit per Jacint Verdaguer (1845–1902) i publicat l'any 1901. Es tracta d'una obra de maduresa, la penúltima publicada en vida i la primera apareguda després de tancar-se el conflicte entre el capellà i la jerarquia eclesiàstica, que té per tema principal el paradís perdut de la infantesa i el retrobament amb la terra natal del poeta.[2]
(ca) Ayres del Montseny | |
---|---|
Coberta de la primera edició de 1901, dibuixada per Apel·les Mestres | |
Tipus | poemari |
Fitxa | |
Autor | Jacint Verdaguer i Santaló |
Llengua | català |
Publicació | Barcelona , 1901 |
Publicat a | Joventut (revista) |
Dades i xifres | |
Tema | poesia cristana, infantesa i massís del Montseny |
Consta d'un total de trenta-cinc poemes, escrits en èpoques diferents i amb estils i construccions molt diverses. El fil conductor és el Montseny, un espai íntim per a l'autor que l'utilitza simbòlicament i amb un sentit molt ampli que va molt més enllà del massís,[1] englobant la Plana de Vic i les Guilleries i arribant, fins i tot, a Ripoll i a la costa: «tota la terra catalana que, mal ageguda á les plantes del Montseny, s'estén desde'ls Pirineus fins á la mar».[3]